Brussel·les ha demanat prudència fiscal als països més endeutats de la Unió Europea –Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal- malgrat l’anunci d’aquesta mateixa setmana del Banc Central Europeu (BCE), que ha proposat una sèrie de mesures per evitar una nova crisi de deute públic. “No podem esperar que política monetària resolgui tots els problemes”, ha dit aquest dijous el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Eurogrup, tot recordant que l’economia europea navega “per aigües turbulentes”. En aquest sentit, l’eurocomissari ha fet una crida perquè els diferents estats actuïn “amb unitat” i ha insistit que la Unió Europea pot sortir de la crisi actual sense entrar en recessió.
En la mateixa línia s’ha expressat el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, qui ha subratllat la necessitat que tots els països es comprometin a seguir una estratègia comunia que permeti mantenir “la resiliència” de l’euro. “Durant la crisi hem après moltes lliçons, i una de les més importants és demostrar unitat”, ha complementat Gentiloni a continuació .
Les paraules dels dos dirigents europeus han arribat després que alguns ministres de finances es mostressin especialment crítics amb la gestió dels estats més endeutats. Abans de la reunió de l’Eurogrup –en aquesta ocasió celebrada a Luxemburg-, el ministre de finances austríac, Magnus Brunner, ha estat el més contundent. “Poseu els vostres comptes en ordre”, ha etzibat en una atenció als mitjans. També ha utilitzat unes paraules similars el ministre de finances alemany, Christian Lindner, qui ha remarcat que “tots els governs han de tenir unes finances públiques sanes”.
Tot i que el mecanisme proposat pel BCE per evitar una nova crisi de deute públic ha estat la qüestió més debatuda abans de la reunió de l’Eurogrup, Donohoe ha informat que aquest tema es tractarà formalment en la pròxima trobada dels ministres de finances de la UE, prevista pel pròxim 11 de juliol.
Punt final al control de les finances gregues
Un altre dels grans anuncis en la reunió de l’Eurogrup d’aquest dijous és que els ministres han donat llum verda que les finances de Grècia deixin d’estar supervisades de forma reforçada per primera vegada des del 2010. La vigilància acabarà definitivament l’agost de 2022 i confirmarà l’alliberament d’un tram de mesures contingents valorades en 748 milions d’euros.
Per Gentiloni, aquest és “un fet històric” per Grècia i “un pas fonamental cap a la normalització de la seva economia”. Segons l’eurocomissari, el consens que s’ha fet palès aquest dijous entre els ministres de finances demostra que Grècia “ha complert amb les seves obligacions i amb la implementació de reformes”. No obstant això, també ha recordat que el país hel·lè encara té reptes per davant, sent l’elevat deute públic el més rellevant.
Croàcia a l’eurozona i avenços en la unió bancària
A banda de les qüestions anterior, l’Eurogrup també ha donat el vistiplau perquè Croàcia passi a formar part de la zona euro a partir del 2023, una decisió que serà definitiva el pròxim 12 de juliol, quan la proposta també hagi estat avaluada pel Consell Europeu, el Parlament Europeu i el Banc Central Europeu. Per altra banda, els ministres de finances de la UE han arribat a un acord per impulsar la unió bancària, centrant-se en el disseny d’un marc d’actuació en moments de crisi.
