Brussel·les ha aprovat de forma preliminar el segon pagament de 12.000 milions d’euros sol·licitat per l’Estat corresponents al Mecanisme de Recuperació i Resiliència, l’instrument dissenyat per la Comissió Europea per impulsar la recuperació econòmica a la Unió Europea després de la crisi de la covid-19. En un comunicat emès aquest dilluns, l’executiu ha comunicat que dona llum verda al pla, que va ser presentat a finals del passat mes d’abril. De la mateixa manera que en la primera sol·licitud, Espanya és el primer país a rebre resposta per part de la Comissió. El projecte presentat pel govern espanyol fixa la consecució de 40 objectius, amb reformes en àrees com les pensions o l’energia, entre d’altres.
El desemborsament d’aquesta quantitat dependrà ara de l’opinió del Comitè Econòmic i Financer, que haurà d’emetre una valoració durant les pròximes quatre setmanes. Un cop completat aquest pas, tornarà a ser la Comissió qui adoptarà una decisió definitiva, tenint en compte l’avaluació del comitè. L’entrega d’aquest segon paquet d’ajudes, a més, estarà condicionat a la consecució d’una sèrie de mesures pactades amb Brussel·les, entre les quals hi ha la reforma laboral i part de la reforma de les pensions.
En cas d’obtenir el vistiplau definitiu, la quantitat de recursos procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que haurà rebut l’Estat ascendirà a 31.000 milions d’euros. Els primers 9.000 milions d’euros van arribar procedents de la bestreta desbloquejada l’agost de 2021, mentre els 10.000 milions d’euros restants corresponen al primer pagament que va arribar el passat desembre. Segons figura en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’Estat preveu rebre un total de 69.500 milions d’euros de la Unió Europea.
Les pensions, en el punt de mira
Un dels punts més destacats en el segon pla de mesures centra en les pensions. Entre les reformes proposades destaca el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes –es fixa un ajust de les pensions d’acord amb la inflació dels últims 12 mesos- i la implementació d’un sistema que ofereixi incentius als treballadors per allargar l’edat de jubilació.
Segons el document d’estudi publicat aquest dilluns per la Comissió, els canvis en matèria reguladora són compatibles amb els objectius de Brussel·les. De fet, segons els càlculs del govern espanyol, la nova indexació dels salaris suposaria un increment de la inversió equivalent a l’1,4% del PIB el 2030 i del 2,7% del PIB el 2050, mentre que la mesura relacionada amb incrementar l’edat de jubilació suposaria un estalvi fiscal equivalent a una xifra entre 1,1 i 1,6 punts de PIB pel 2050. No obstant això, la Comissió també assenyala que assolir aquests nivells d’estalvi està subjecte a una “gran incertesa” i demana al govern espanyol que estudiï amb deteniment la mesura per evitar un increment de la despesa fiscal.
Opinions favorables
Malgrat alguns advertiments per part de la Comissió, el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, destaca que les mesures proposades pel govern espanyol “haurien de traduir-se en ocupació més estable i més inversió en capital humà”. A més, celebra que el pla inclogui les mesures pactades en relació amb les pensions malgrat els dubtes de l’executiu europeu. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha subratllat que l’Estat “continua impulsant reformes en àrees clau, com el mercat laboral, les finances públiques o la sostenibilitat”.
