La Comissió Europea s’inclina per no exigir als estats “grans” retallades del dèficit i el deute un cop es tornin a aplicar les regles fiscals. En el document sobre el llançament de la consulta pública per revisar el Pacte de Creixement i Estabilitat, l’executiu comunitari aposta per una reducció “gradual” del dèficit i el deute per tal de no “matar” el creixement i la inversió. El text apunta que les necessitats d’inversió seran “elevades” en els pròxims anys i per això aposta per una reducció del deute que no comprometi ni la inversió ni el creixement. Brussel·les reprèn ara la revisió sobre les actuals regles fiscals, que limiten el dèficit al 3% i el deute al 60%, després que l’hagués d’interrompre per la pandèmia. “Els ajustaments fiscals després de la pandèmia han d’anar de la mà amb la millora de la qualitat de les finances públiques”, apunta el document, que defensa que exigir grans retallades del deute “implicaria un alt cost social i econòmic i seria contraproduent”.
Fonts comunitàries apunten la necessitat de debatre la revisió de les regles fiscals tenint en compte “les circumstàncies”. “Ens hem de preocupar per la sostenibilitat però al mateix temps hem d’anar en compte de no matar el creixement”, diuen. Les mateixes fonts també assenyalen la necessitat de fer més simples les normes i de tenir “consens” sobre com han de ser. “És important que primer acordem l’anàlisi. Un dels problemes de la crisi anterior és que no hi havia una anàlisi compartida”, subratllen.
Per Brussel·les, caldrà que els estats impulsin la inversió tant pública com privada en els pròxims anys perquè les necessitats d’inversió seran més elevades del que es pot assumir amb els fons europeus. “La promoció d’inversions finançades pels estats per a la transició ecològica i digital i reforçar la resiliència econòmica i social serà fonamental”, subratlla. “Si l’Instrument per a la Recuperació i la Resiliència no està complementat per inversió addicional, es pot reduir de manera temporal el dèficit i el deute però sense tenir un efecte positiu en el creixement a mitjà i llarg termini, cosa que deteriorarà la composició de la despesa pública”, apunta el document.
En el cas dels estats amb elevats deutes públics, l’executiu comunitari diu que s’hauran de “prioritzar les despeses” i fer “esforços per millorar la composició i la qualitat de les finances públiques”. L’executiu comunitari assumeix que un terç dels estats membre mantindran nivells de deute superiors al període previ a la pandèmia “durant la pròxima dècada”. Brussel·les calcula que es necessitaran uns 650.000 milions d’euros en inversions per a les transicions ecològica i digital.
“Assolir els objectius de les dues transicions requerirà d’un increment persistent i considerable de la inversió tant pública com privada als estats membre que vaig més enllà del 2026”, diu la Comissió Europea. D’altra banda, l’executiu comunitari admet que la política fiscal europea ha de ser contracíclica perquè ha resultat ser “molt efectiva” en pal·liar els efectes de la crisi.
Brussel·les estudia una clàusula que afavoreixi les inversions verdes
Una de les qüestions que està sobre la taula és la introducció en les regles fiscals d’una clàusula que afavoreixi algunes inversions, com per exemple les verdes. La iniciativa no genera consens entre els estats, però el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha assegurat que és “una de les opcions que s’està debatent”. Al seu torn, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha dit que una de les principals qüestions que ha d’abordar la revisió de les normes fiscals és com mantenir la inversió més enllà del 2023.
La revisió de les regles fiscals
Amb el llançament de la consulta pública, la Comissió Europea espera rebre propostes dels diferents actors per formular la seva. L’executiu comunitari preveu presentar una guia als estats sobre la política fiscal en primer trimestre del 2022. Les regles fiscals estan ara per ara suspeses i també ho estaran l’any que ve, però tot fa indicar que es començaran a aplicar el 2023. Ara bé, hi ha estats, com Espanya, França o Itàlia, que volen que un cop es tornin a aplicar ja estiguin modificades, mentre d’altres ,com els Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia, volen alentir el procés de revisió.
