La proposta de Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Barcelona preveu que el 2024 més del 80% dels desplaçaments es facin de forma sostenible, és a dir a peu, en bicicleta o en transport públic, mentre que el vehicle privat representaria menys d’un 19% del total, tot i que ara supera el 26%. Es vol centrar la mobilitat en el vianant, potenciant el transport públic, regulant l’aparcament en calçada, treure motos i bicicletes de les voreres i fent més eficient la distribució urbana de mercaderies. L’Ajuntament preveu que el pla costi uns 7.163 milions d’euros, 6.500 dels quals serien en transport públic, aportats per les diverses administracions.
L’equip de govern municipal ha presentat el pla a les entitats que integren el Pacte per la Mobilitat. Tot i això, a causa de l’excepcionalitat que s’està vivint amb la covid-19, l’Ajuntament de Barcelona farà una revisió d’aquí un any de la situació de la mobilitat a la ciutat per tal d’avaluar si cal ajustar les mesures. El pla actua en cinc grans àmbits: mobilitat segura, sostenible, saludable, equitativa i intel·ligent, i proposa arribar al següent repartiment modal al 2024: els desplaçaments a peu, passarien del 34,35% al 35,27%; el transport públic, passaria del 37,33% al 41,25%; la bicicleta, passaria del 2,28 al 5%; i el vehicle privat, del 26,04 al 18,48%. Així el PMU aposta per incrementar la quota dels desplaçaments en modes sostenibles: a peu (+7,5%), en transport públic (+15,7%) i en bicicleta (+129,4%), i reduir mig milió els que es fan en vehicle privat (-25,6%). Amb aquest repartiment modal, un 81,52% dels desplaçaments es farien a peu, en transport públic o en bicicleta, mentre que ara suposen el 73%.
Si es compleixen les previsions, això suposaria passar dels 8.063 milions d’etapes de trajecte cada dia a 8.444 milions, un 4,7% més. També comportaria complir també els nivells màxims establerts de contaminació atmosfèrica i acústica. La regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, s’ha mostrat optimista pel que fa a la captació de fons de recuperació europeus, ja que una de les seves línies d’inversió és la mobilitat sostenible. “Tenim una gran oportunitat”, ha dit.
El pla es marca quatre reptes principals: garantir el dret a la mobilitat; vetllar per la salut i la seguretat de les persones; contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica i comercial; i combatre la crisi climàtica i millorar la qualitat de l’aire. El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i posa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície al 90% de la ciutat. Per aconseguir-ho es concreten un total de 60 línies d’actuació, amb 340 mesures específiques per dur a terme en els propers anys, que bàsicament se centren en: afavorir els desplaçaments amb modes sostenibles, reduir els desplaçaments ineficients o contaminants i regular i millorar l’eficiència de la mobilitat essencial.
Aquestes 60 línies d’actuació es divideixen en: 9 línies d’actuació fer fomentar la mobilitat a peu (56 mesures); 16 línies d’actuació en l’àmbit del transport públic (168 mesures); 7 línies d’actuació en relació a la mobilitat en bicicleta i vehicles de mobilitat personal (50 mesures); 8 línies d’actuació en el camp de la distribució urbana de mercaderies (33 mesures); 13 línies d’actuació en l’àmbit del transport privat (67 mesures); i, finalment, 7 línies d’actuació en el terreny de la mobilitat intel·ligent (28 mesures).
En l’àmbit dels vianants destaquen mesures com eliminar progressivament aparcaments de motos i carrils bici en voreres; augmentar amb 32 km els carrers per a vianants; millorar la vigilància i control de la disciplina a les voreres; instal·lar ascensors i escales mecàniques accessibles a l’espai públic; eliminar obstacles en els espais de vianants (pals elèctrics o telefònics, armaris, ancoratges de bicicletes); i restringir i reduir la mobilitat rodada als entorns dels centres escolars, almenys en els horaris d’entrada i sortida.
En l’àmbit del transport públic, destaca la millora l’eficiència de la xarxa de bus, racionalitzant els recursos en base a la demanda de cada línia i revisant trajectes; estendre els carrils bus metropolitans; analitzar la xarxa de cap de setmana per donar un millor servei al client en base als seus moviments; incrementar 67 nous km de carril bus; elaborar una proposta d’ordenació d’autobusos supramunicipals i de creació d’estacions d’autobusos; impulsar Park&Ride amb connexió al transport públic en origen; analitzar la transformació de les línies de bus de barri a bus a demanda; completar línies senceres amb busos zero-emissions; implantar el pla de millora de l’oferta de Metro millorant la freqüència de pas; prioritzar i impulsar actuacions crítiques del pla de Rodalies; desenvolupar una app pública del taxi; estudiar el sistema de microparades de forma generalitzada.
En l’àmbit de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal es proposa incrementar la xarxa actual de carrils bici en un 40%, i passar de 800 a 1.000 quilòmetres ciclables, sobretot fora de les voreres; incloure un carril <30 km/h als carrers de tres o més carrils de circulació, per fomentar la compatibilitat amb la bici; estudiar l'ampliació del nombre de bicicletes elèctriques del Bicing en funció de la demanda; desenvolupar el pla estratègic d’aparcament segur de bicicleta a la ciutat. En l’àmbit de la distribució urbana de mercaderies (DUM) es vol estudiar la modulació del temps d’estacionament a l'ÀreaDum en funció del tipus d’activitat de distribució que es realitzi; impulsar la implantació de microplataformes logístiques de distribució d'última milla, com a mínim una a cada districte de la ciutat; promoure la càrrega i descàrrega nocturna amb vehicles silenciosos; potenciar el sistema de consignes o Click&Collect (alternatives per reduir els lliuraments a domicili); estudiar i promoure mesures tarifàries i/o fiscals per reduir l’impacte ambiental de la DUM ('taxa d’última milla', 'taxa e-commerce'); analitzar la sinistralitat en l'àmbit DUM i promoure mesures per minimitzar-la. En l’àmbit del vehicle privat es pretén intensificar les actuacions sobre les zones de concentració i punts de risc de sinistres; implantar la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat, excepte a les vies de connectivitat, fomentar i prioritzar l’ús de vehicles més sostenibles i menys sorollosos, preferentment elèctrics i alternativament GLP o GNC; assolir un 80% de la flota municipal elèctrica el 2024; incrementar els punts de recàrrega per vehicles elèctrics (60 punts de recàrrega ràpida); desenvolupar i implementar l'estratègia d'aparcament de la ciutat per baixar les motos de les voreres; estendre la regulació de l’Àrea Verda a tota la ciutat fins assolir el 90% de les places regulades en calçada; i potenciar una xarxa d’aparcaments amb serveis a la mobilitat més diversificats (bicicletes, motos, DUM, vehicle elèctric i vehicle compartit). En l’àmbit de les noves tecnologies es vol estendre els serveis de vehicles compartits a l'àmbit metropolità (turismes, motos i bicicletes), amb la respectiva ampliació de llicències; implementar la incorporació de sistemes automàtics de control de la indisciplina viària (radar, radar pedagògic, radars de tram, foto-vermell, càmeres); introduir la vídeo-denúncia als busos per tal d'identificar i multar als vehicles que facin infraccions a les parades i als carrils bus. El document final s’ha elaborat després de debatre la proposta inicial amb el conjunt d’associacions que formen part del pacte i altres entitats de la ciutat, a més dels partits del consistori. En total s’han dut a terme més de 30 reunions que s’han concretat en més de 70 hores de treball conjunt. Entre la trentena d’entitats amb les quals s’ha debatut el document s’hi inclouen les següents: FAVB, PTP, Catalunya Camina, BACC, RACC, Anesdor, Gremi del Motor, Transcalit, Fecav, Socialcar, UGT, CCOO, Foment del Treball, Pimec, Barcelona Global, Barcelona Oberta, Barcelona Comerç, Consell de Gremis o Gremi de la Restauració, entre d’altres. L’objectiu és que Barcelona compti amb un full de ruta en matèria de mobilitat pel 2024 avalat pel màxim consens possible. La proposta s’haurà de portar a votació a la propera Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per a la seva aprovació inicial. Si supera el tràmit s’obrirà un període d’al·legacions i, posteriorment, el pla s’haurà d’aprovar definitivament al plenari del Consell Municipal.
