Eduard Fernández
És difícil no impregnar-se de l’optimisme que desprèn Miquel Martí (Barcelona, 1970) quan parla del món de les start-ups catalanes. Martí és el conseller delegat de Barcelona Tech City, l’associació de referència per a les empreses emergents catalanes. L’organització ha impulsat la creació del Pier 01, el nou espai creat per a companyies del sector al Palau de Mar de Barcelona. Des de la seva inauguració, fa poques setmanes, 80 firmes ja s’han instal·lat a l’edifici, i, preguntat per la possibilitat de crear un nou espai similar, Martí avisa: “Ja tenim llista d’espera”.
Com neix la idea de crear Barcelona Tech City?
L’associació va arrancar el 2013, llençats des de Barcelona Activa, tot i que som una entitat privada sense ànim de lucre. A finals de 2012, l’exalcalde Xavier Trias va visitar les oficines de Letsbonus, i va quedar captivat pel gran nombre de treballadors joves, l’activitat econòmica i la presència internacional de l’empresa. En Miguel Vicente, l’actual president de l’associació [i fundador de Letsbonus], li va explicar, juntament amb altres empresaris membres de l’actual junta, que hi havia diverses companyies d’aquest tipus a Barcelona.
A la vegada, la gent que s’anava movent pel món veia com totes les grans ciutats que volien competir en el sector tecnològic tenien una associació que d’alguna manera fa de paraigües del conjunt de l’emprenedoria, i d’aquí va néixer la idea de crear BCN Tech City. Finalment, el març de 2013 vam fundar l’associació en un acte conjunt amb Barcelona Activa, ja que, tot i que estem en l’àmbit privat, sempre ens han acompanyat les administracions.
Quins són els principals objectius de l’associació?
Els objectius fundacionals eren promocionar la “marca Barcelona” tecnològica, el foment de la cultura emprenedora, la creació d’un marc fiscal i legal més adaptat a la realitat de l’emprenedoria, la digitalització de la industria tradicional i el comerç i finalment la connexió amb el Mobile [World Capital Barcelona]. Aquesta va ser la llista de desitjos amb la qual es va treballar conjuntament amb l’Ajuntament.
Per tal de complir-los, cal intentar aglutinar sota un mateix paraigües no només una part d’aquest ecosistema, sinó tots els seus actors. Per això, incloem inversors, emprenedors, firmes d’advocats, consultories, agències de màrketing digital, grans corporacions, universitats, escoles de negocis…
Quines són les principals necessitats de les empreses emergents?
Hi ha tres eixos principals, que són, a la vegada, els nostres eixos d’activitat: inversió, talent i coneixement. La necessitat d’inversió és evident, i la de comptar amb talent, també. Es tracta d’un sector intensiu en talent, i en el qual es necessita trobar talent que pugui ser contractat ràpidament per part de les empreses. En el pla internacional, moltes empreses estan venint cap aquí, perquè a nivell de salaris, infraestructures o espai som molt més competitius que altres països europeus.
D’altra banda, pel que fa al coneixement, l’associació neix perquè hi ha una sèrie d’emprenedors que han tingut èxit i volen tornar a la ciutat allò que els ha donat, ja que la marca Barcelona els ha afavorit. Tots ells volen fer alguna cosa perquè la “marca Barcelona” quedi influenciada, i millorar la corba d’aprenentatge de tots els emprenedors. Així, s’utilitza el coneixement aconseguit a través de l’experiència, o la detecció de necessitats a nivell de desenvolupament de negoci per aportar experts que puguin parlar sobre aquests temes. Es com si féssim d’escola de negocis, però des de la perspectiva “start-up”.
Creus que Catalunya és especialment propensa a l’esperit emprenedor?
Revisant la nostra història, Catalunya ha estat un país d’emprenedors des de fa 2.000 anys. L’eclosió de les “start-ups” no és més que l’evolució del petit comerç tradicional, i dels emprenedors que van sorgir després de la primera Revolució Industrial. L’únic que ha canviat són les motivacions, ja que segurament a partir del 2008, un dels elements motivacionals més importants ha estat la crisi i la necessitat de reinventar-se.
Tot i això, sense que sigui necessari ser nat aquí, es tracta d’un factor molt arrelat al tarannà català. És una cosa que traspua l’ecosistema: no es compta amb ministeris, ni s’és una capital d’estat i, per tant, la gent ha d’emprendre. A causa d’això, més del 90% del sector empresarial està format per pimes, i les “start-ups” no deixen de ser pimes.
Barcelona s’ha convertit en el principal “hub” tecnològic a nivell estatal. Què cal fer per consolidar aquesta posició capdavantera?
D’entrada cal que existeixi un cert continuisme. El que tenim ara és el fruït de l’esforç de 25 anys de treball de diversos agents, des dels primers emprenedors fins a l’administració pública i les escoles de negocis. Ara necessitem aconseguir crear nou talent, perquè apareguin nous desenvolupadors al mercat. Tenim moltes escoles de negoci i bones escoles d’enginyeria, però cal que l’educació s’adapti més a les necessitats de les empreses emergents. Si creem un entorn en el qual aquests desenvolupadors es creïn de manera recurrent, tenim una oportunitat immensa, ja que l’entorn de Barcelona és perfecte. La combinació de vida professional i personal és difícilment millorable a qualsevol altre lloc del món.
Cal també una fiscalitat ajustada a les necessitats de les “start-ups”. Fins a un 40% de les empreses reben ajudes públiques, i Enisa i l’Institut Català de Finances (ICF) hi juguen un paper important. Crec que encara existeix un cert desconeixement respecte als fons europeus, i en aquest sentit podem fer-ho millor. L’ICF té un rol important, i els vehiculadors d’ajuts, com poden ser Barcelona Activa o Acció [l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat], també juguen un gran paper.
Tot i això, ens cal fer que l’entorn sigui més fàcil per les “start-ups” en qüestions com els pagaments a la seguretat social, el pagament d’IVA… ja que moltes no tenen beneficis i per tant no poden ser tractades de la mateixa manera que una corporació amb diversos actius. També cal que els bancs entenguin millor aquest perfil, i hi adaptin el seu model de negoci. Tant Caixabank, que col·labora amb nosaltres, com el Banc Sabadell, per exemple, ho estant aconseguint.
Finalment, és necessari que Barcelona sigui interessant pels inversors. Això s’aconsegueix, en gran part, fent que els projectes plantejats a la ciutat els resultin atraients, i que per tant aquests entenguin el potencial de Barcelona. Volem que els inversors es quedin de manera permanent, cosa que només s’aconsegueix amb una fiscalitat adaptada i un entorn legal definit, clar i adaptat.
Segons un informe, un 73% de les inversions en companyies emergents va provenir de firmes internacionals durant 2015. Això vol dir que encara hi ha reticències per invertir en el món de les “start-ups” per part dels inversors locals?
Això es deu a diversos factors. Els bancs tenen un altre negoci, que és el de gestionar els diners als seus clients. I tot i això comencen a invertir en el sector, a través de microcrèdits i de finançament amb capital risc. Tot i això, el més normal en aquest àmbit, ja que se sol parlar d’inversions d’alt risc, és que es treballi amb firmes de capital risc o “business angels”, que esperen aconseguir un rendiment molt superior al dels bancs. Aquí ens trobem amb un ecosistema creixent d’inversors, tant des del món institucional, com l’ICF, com d’altres que s’han creat aquí, com Inveready o la xarxa de “business angels” de les escoles de negocis ESADE o IESE. També existeixen firmes prou consolidades en sèries A [inversions durant la primera fase de desenvolupament de les “start-ups”, prèvies a que s’hagin aconseguit beneficis] com Active Venture Partners o Nauta Capital.
Val a dir, també, que ens convé que arribi capital internacional, que és un fet que no ens ha d’espantar. A nivell internacional es reconeix que Barcelona és una gran plaça per obrir i desenvolupar un negoci, i que l’estat espanyol és un mercat creixent. Això fa que sorgeixin tot un seguit d’oportunitats, fins i tot a nivell d’inversió, ja que el nostre mercat no està saturat i no compta encara amb valoracions tan altes com l’anglès o l’americà, la qual cosa suposa una avantatge pels inversors internacionals.
L’eclosió de les “start-ups” no és més que l’evolució del petit comerç tradicional, i dels emprenedors que van sorgir després de la primera Revolució Industrial
Un 60% de les empreses emergents de Barcelona tenen presència a l’estranger. Quins són els principals reptes que s’hi troben?
Qualsevol “start-up” que comença, si vol tenir escalabilitat, visibilitat global i un negoci internacional, ja ha de néixer pensant en un mercat mundial. Que les nostres empreses emergent es plantegin quin és el seu mercat òptim, sense pensar en barreres, és un punt positiu, i forma part de la solidesa del nostre sistema. El nostre objectiu és que aquestes firmes comptin amb un mercat global però que segueixin aquí. Cornerjobs, per exemple, va començar a operar a Itàlia, però la seva seu estava a Barcelona.
El comerç electrònic és, de moment, el sector majoritari dins el món de les ‘start-ups’ barcelonines. Quin altres tipus d’empreses emergents creixeran en els propers anys?
El comerç electrònic es molt important, però hi ha molts altres sectors que sabem que creixeran en un futur: “e-health”, “smart concept”, “gaming”, o el desenvolupament del software.
A més, pel que fa a tota aquesta feina que s’ha fet en els centres de recerca, en algun moment es començarà a evolucionar i es deixarà d’estar centrat només en el món de la biotecnologia, per passar al món de l’atenció, la qual cosa suposarà l’aparició de noves oportunitats. D’altra banda, hi ha altres verticals que han de créixer molt, i moltes propostes s’han d’integrar en empreses més tradicionals, perquè aquestes apostin per la digitalització.
A nivell europeu, en quina posició es troba Barcelona?
Barcelona està competint amb Londres, París, Berlín, Amsterdam i Estocolm per formar part d’aquests grans “hubs” tecnològics europeus. I a nivell del sud d’Europa, Barcelona és el “hub” tecnològic de referència.
Quina és la visió dels inversors i emprenedors estrangers respecte al moviment independentista català? Els preocupa el possible impacte econòmic de la independència de Catalunya?
En general, a molt poca gent li preocupa. Crec que entenen que qualsevol cosa que pugui succeir serà un procés negociat. I, en clau de negoci, sigui quin sigui el resultat, ja sigui una negociació cap a una major integració amb l’estat espanyol amb unes condicions més justes, o la independència, què perds estant en un lloc que sortirà afavorit del procés?
No és un tema del qual es parli. Potser en altres àmbits hi ha una certa inquietud, però no en el nostre sector.
Un palau per les “start-ups” catalanes
