Multiples reaccions s’anuncien davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·la la Zona de Baixes Emissions (ZBE) provinents de diversos sectors, tant polítics com científics.
Ajuntament i Generalitat
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres una “cadena de recursos” contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·la la Zona de Baixes Emissions (ZBE). D’entrada, presentaran recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) el consistori barceloní i la Generalitat –tenen un termini de 30 dies– i els seguiran els dels altres quatre municipis afectats a mesura que vagin rebent les sentències contra les seves ordenances. “La ZBE és vigent i la defensarem “, ha afirmat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, després d’una reunió amb la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El consistori diu que el recurs és la seva prioritat i que de moment no estudia alternatives.
Sanz ha explicat que volen “unitat d’acció” i que les administracions implicades presentaran recursos de forma coordinada a la sentència que es va conèixer dilluns i que anul·la la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, activada el gener del 2020 com una àrea entre les rondes que prohibeix la circulació dels vehicles més antics i contaminants durant àmplies franges horàries.
El consistori va assegurar el mateix dilluns que la ZBE continua vigent mentre no hi hagi sentència ferma o el TSJC indiqui el contrari i aquest dimecres hi ha insistit. “Per a totes aquetes administracions, la Zona de Baixes Emissions continua vigent i entre totes la defensarem. Ni Barcelona, ni els ajuntaments metropolitans ni els veïns dels municipis es quedaran sense ZBE”, ha recalcat Sanz a la sortida de la reunió amb el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Marc Sanglas, i el director de l’Àrea de Mobilitat de l’AMB, Joan Maria Bigas.
Per a la tinenta d’alcaldia d’Ecologia i Mobilitat, la sentència del TSJC “planteja posar una traveta” al que és, ha remarcat, una de les principals polítiques per garantir el dret a la salut i davant l’emergència climàtica. Sanz ha afirmat que la sentència conté “greus incoherències”, que incorpora “més elements polítics i ideològics que no pas jurídics” i que “va en contra dels temps i el sentit comú d’allò que demanen la legislació catalana, estatal i europea”.
El director general de Qualitat Ambiental ha coincidit a assenyalar que la sentència va més enllà d’una “anàlisi jurídica de l’expedient” i que va “en contra del que indiquen les autoritats europees” per reduir les emissions a les ciutats. Els responsables polítics han indicat que preveuen que els altres municipis que engloba la ZBE de Barcelona –l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs- rebin la mateixa sentència i serà aleshores quan presentaran sengles recursos al Suprem. També han apuntat que mantenen converses amb el govern espanyol, sense donar-ne més detalls.
Institut de Salut Global de Barcelona
Científics de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) defensen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una mesura “necessària” per reduir la contaminació de l’aire a l’àrea metropolitana i protegir la salut. En un comunicat, els científics que integren la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal també la veuen una mesura “beneficiosa per lluitar contra les desigualtats socials” i destaquen que estudis que han publicat mostren que la contaminació atmosfèrica causa cada any a Barcelona més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil.
Els investigadors alerten que la mala qualitat de l’aire és un problema cronificat de manera molt particular a la ciutat de Barcelona i assenyalen que, a diferència del que passava dècades enrere, ara saben que millorar-la augmenta l’esperança de vida; millora el desenvolupament de diversos òrgans del cos en creixement, com el pulmó, i redueix la prevalença de malalties cardiorespiratòries, així com de casos de certs tipus de càncer.
Els científics recalquen que es tracta d’una “emergència de salut humana” i que “no existeix un nivell de contaminació per sota del qual no es produeixin efectes en les persones”. També adverteixen que és una “emergència de salut planetària”, perquè les persones no són l'”única espècie animal afectada per la contaminació de l’aire”, que, a més, és “un dels sistemes físicoquímics del planeta que es troben a risc de superar el dintell d’emergència, el punt de no-retorn”. Els investigadors indiquen que el transport és el sector que genera “més emissions de diòxid de carboni (CO2)”, que contribueixen al canvi climàtic, així com altres contaminants emesos pels vehicles a motor com les partícules de carboni negre.
Els científics assenyalen que les ZBE són una “mesura comuna” a les ciutats europees. Apunten que la seva efectivitat depèn del context local i com s’implementi i que en el cas de Barcelona encara és d’hora, pel poc temps que ha passat des que es va aplicar i que, a més, ha coincidit amb la pandèmia. A més, exposen que no s’ha de veure com una “mesura única i rígida” i posen l’exemple de Londres, amb una ZBE implantada el 2008 que ha experimentat diversos canvis en els graus de limitació i els corresponents perímetres.
També asseguren que la ZBE “no genera desigualtats”, perquè els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són “universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut”, i sostenen que les persones que tenen una major dificultat per adherir-se als canvis promoguts per la restricció de vehicles són “també les que en poden treure més benefici”.
En aquest sentit, assenyalen que un estudi publicat el 2021 mostra que, malgrat no tenir necessàriament una exposició major a la contaminació, en les zones més desfavorides de Barcelona la mortalitat atribuïble a les PM2,5 tendia a ser més alta (1,22 vegades) en comparació amb les zones menys desfavorides. “Això suggereix que, les subpoblacions més desfavorides són les que més pateixen l’exposició a aquests perills mediambientals per a la salut”, observen.
També destaquen que anàlisis fetes a ISGlobal indiquen que els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire “superen de molt els seus costos”. Un d’aquests estudis, destaquen, estima que complir amb les recomanacions internacionals de salut pel que fa a qualitat de l’aire, activitat física, accés a espais verds i temperatura permetria estalviar 9.300 milions d’euros (MEUR) a la ciutat de Barcelona.
Europarlamentaris Verds
El grup dels Verds a l’Eurocambra reclama a la Comissió Europea que “defensi” la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. En una carta, la colíder dels Verds Ska Keller i l’eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun pregunten a l’executiu europeu com “respondrà” per “defensar” la Zona de Baixes Emissions de la capital catalana, una iniciativa que, subratllen, ha rebut fons europeus. En l’escrit, ambdós eurodiputats ecologistes destaquen que la mesura és com les que estan implantant altres ciutats com Londres, Berlín o Oslo. “La ciutat de Barcelona ha estat pionera en aquest tipus de mesures”, remarquen en la carta tot assenyalant que la iniciativa “ha evitat 125 dies anuals per contaminació”.
