Els bancs russos podrien començar a realitzar transaccions financeres prescindint del sistema interbancari de pagaments SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication). SWIFT és una plataforma que proveeix als bancs d’un sistema per enviar i rebre informació sobre transaccions financeres. En aquest sentit, el servei que proveeix SWIFT és imprescindible per a que els bancs puguin fer negocis amb normalitat, perquè connecta més de 11.000 bancs i organitzacions financeres i opera a més de 200 països. Així, el Vice-Primer Ministre Arkady Dvorkovich, en declaracions a RT, ja ha avisat que les institucions financeres russes estan preparades per treballar sense el sistema interbancari SWIFT. Segons la Governadora del Banc Central de Rússia, Elvira Nabiullina, “Rússia ja té un substitut pel sistema SWIFT.” En declaracions a RT, ha afirmat:
“S’ha amenaçat amb desconnectar-nos de SWIFT. Però hem estat treballant amb el nostre sistema de pagaments, i si passa res, totes les operacions que funcionen amb el format de SWIFT, funcionaran dins del país. Hem creat una alternativa.”
Rússia ha creat el SPSF (system for transfer of financial messages), que és un equivalent al SWIFT. Ha estat desenvolupat des del 2014 pel Banc Central de Rússia. El següent pas ha estat desenvolupar un sistema de pagament per targetes de crèdit, el Mir, que ve a substituir els equivalents Occidentals de Visa i MasterCard. Per poder internacionalitzar el pagament amb aquest sistema –i amb aquestes targetes-, s’estan iniciant converses amb MasterCard, cosa que convertiria el pagament per targeta Mir, en global.
Guerra freda, redux?
Aquest, tanmateix, no és un cas de paranoia russa. Cal tenir en compte que Moscou ha emprès aquestes mesures enfocades al nacionalisme econòmic, com a resposta a les sancions econòmiques empreses pels Estats Units i la Unió Europea, que alhora es van tirar endavant per l’actitud agressiva que Rússia ha tingut amb Ucraïna i l’annexió de Crimea. A més a més, el sistema SWIFT s’ha utilitzat diverses vegades per evitar que nacions rebels boicotegin l’ordre internacional establert. El primer cas el trobem al 2012, amb l’Iran, on SWIFT va “desconnectar” 30 institucions financeres, incloent-hi el Banc Central iranià. El motiu va ser el programa nuclear, considerat il·legal. El 2016, després de quatre anys, els bancs Iranians ja tornen a estar online amb SWIFT. El següent torn ha anat per Korea del Nord, que ha quedat encara més aïllada, després de quedar fora del sistema SWIFT, la mesura es pren en el context del programa il·legal de desenvolupament d’armes nuclears.
Tanmateix, el fet que Rússia es proveeixi d’un nou sistema interbancari, no és tant per un cas d’expulsió del sistema SWIFT, com de la obsolescència del mateix sistema. El món s’encamina a una partició de la massa Euroasiàtica, és a dir, Europa, i l’Àsia. Possiblement Rússia farà de pivot entre la Xina i el bloc Occidental. Aquest disseny geopolític, també té ramificacions econòmiques, que conformen la geoeconomia. Per aquest motiu, el sistema que substitueixi SWIFT, basat en Blockchain, molt possiblement no serà compartit amb Rússia.
Aquesta divisió es concreta en la creació de la Unió Econòmica Eurasiàtica, un bloc d’estats del continent asiàtic, que gravita en l’orbita russa. El mateix es pot dir dels BRICS, o del AIIB (Asian Infrastructure Investment Bank). El món s’està atomitzant i estem entrant en una era multipolar, i les mesures empreses per Rússia tenen més a veure amb aquesta configuració que no pas amb el risc de ser expulsats de la plataforma SWIFT.
