Eufòria a la banca i bogeria de xifres de beneficis en clar contrast amb les dificultats bque està passant la gent amb l’increment de preus i que fonamenten les decisions governamentals de posar impostos especial per a aquests guanys extraordinaris.
BBVA, un 47% més
El BBVA va obtenir uns beneficis de 4.842 MEUR fins al setembre, xifra que representa un increment del 47% respecte al mateix període de l’any passat, segons ha comunicat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’entitat ha explicat que aquest resultat és conseqüència del dinamisme de l’activitat a dos dígits de la cartera creditícia (+15% a tipus constants) i de l’evolució positiva dels ingressos recurrents (+28,8%). Si només es té en compte el tercer trimestre, el benefici atribuït va ser de 1.841 MEUR, un 34,1% més. Amb tot, l’entitat celebra que són uns “bons resultats” malgrat l’entorn d’incertesa generat per la guerra d’Ucraïna i el seu impacte sobre la inflació i el creixement de l’economia global.
Si s’analitza el resultat a tipus de canvi corrents el benefici del BBVA fins al setembre supera en un 46,2% en comparació al mateix període de l’any passat. Els marges d’interessos van assolir els 13.811 milions d’euros (sempre en tipus de canvi constants) en els nou primers mesos de l’any, un 32,6% més, per fort creixement del crèdit, en un 15% respecte al setembre del 2021.
Les comissions netes van augmentar un 17,4%, fins als 4.030 milions d’euros, impulsat pels negocis dels mercats emergents. En conjunt, el marge d’interessos i les comissions netes, que van representar els ingressos recurrents del negoci bancari, van registrar un augment interanual del 28,8% entre el gener i el setembre, fins als 17.842 milions d’euros. Amb tot, el marge net va registrar un augment interanual del 26,7% entre gener i setembre, fins als 10.494 milions d’euros, mentre que només al tercer trimestre va arribar als 4.038 milions d’euros, amb un increment del 44,9% davant el mateix tipus del 2021.
CAIXABANK, un 21,5% tot i la integració de Bankia
Caixabank va guanyar 2.457 milions d’euros fins al setembre, un 48,8% menys comparat amb el mateix període de l’any passat, segons ha comunicat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El descens és atribuïble al fet que fins al setembre del 2021 el benefici va ser extraordinàriament alt, fins als 4.801 milions d’euros, per l’aportació positiva a efectes comptables de 4.300 MEUR del fons negatiu de comerç i altres resultats extraordinaris associats de la fusió. Pel que fa el resultat sense incloure els efectes extraordinaris derivats de la fusió, el resultat comptable va pujar un 21,5% i un 17,7% més tenint en compte com a base perímetres homogenis.
En els nou primers mesos de l’any, els ingressos van arribar als 8.647 milions d’euros, un 2,7% més respecte el mateix període de l’any anterior si es compara amb la suma proforma de Bankia i Caixabank sense tenir en compte els extraordinaris de la fusió. La caiguda del marge d’interessos (-0,4%) i dels ingressos de participades (-34,7%) es compensen per l’evolució positiva de la resta d’ingressos, en un 6,9%, per l’elevada activitat comercial.
Les comissions recurrents es van incrementar un 2,1% interanualment per un augment d’operacions del mitjans de pagament davant l’impacte de la unificació dels programes de fidelització de clients de Caixabank i Bankia. Segons l’entitat, l’exercici ha estat marcat per un creixement del crèdit tant en clients particulars com empreses amb un increment de la cartera de crèdit sana –sense incloure els saldos dubtosos- d’11.491 milions d’euros, fins als 351.462 milions d’euros. En particular, la cartera sana d’empreses creix un 7%, en consum ho fa un 3,6% i en hipoteques, un 0,8%.
Pel que fa la comercialització d’hipoteques a particulars, es van duplicar respecte al tercer trimestre de l’any passat, fins als 10.527 milions d’euros i concentra el 23% de la quota de nova producció de préstecs. Sobre el tipus d’hipoteca, Caixabank assenyala que en els darrers set anys, el 72% de la cartera per a l’adquisició d’habitatge és a tipus fix, un percentatge que supera el 9% en els nou primers mesos d’aquest any.
El conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha destacat que l’entitat ha demostrat la seva “fortalesa comercial” en un any “marcat per l’execució de la integració”. En aquest sentit, ha remarcat l’evolució del negoci i que “en recursos de clients i malgrat la volatilitat dels mercat” s’ha aconseguit atreure 1.000 milions d’euros en subscripcions netes d’actius sota gestió, assegurances d’estalvi i dipòsits.
BANCSABADELL, un 92% més
Banc Sabadell ha obtingut un benefici de 709 milions d’euros fins al setembre, una xifra que suposa un increment del 91,9% respecte al mateix període de l’any passat, segons ha comunicat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els ingressos del negoci bancari, sumant marge d’interessos i comissions netes, van arribar als 3.840 milions d’euros, un 5,7% més en termes interanuals. Concretament, el marge d’interessos va créixer un 6,2%, fins als 2.722 MEUR, i les comissions netes pugen a 1.118 MEUR, és a dir, un 4,5% interanual més. Pel que fa la filial britànica TSB, va guanyar 103 milions de lliures i ha tingut una contribució al grup de 93 MEUR, 11 MEUR més que fa un any.
El total de costos s’ha situat en els 2.162 milions d’euros al tancament del tercer trimestre, fet que va suposar una reducció del 15,2% durant l’any. Els costos recurrents van disminuir un 3,8% interanual pels estalvis en personal després dels ERO dels darrers mesos i per una reducció de les despeses generals.
L’entitat va tancar el tercer trimestre del 2022 amb un saldo de 156.675 milions d’euros i el creixement de la inversió va ser del 2,9% gràcies al bon comportament en totes les geografies. Si es compara només el tercer trimestre del 2022 amb el de l’any passat, destaca l’augment del 6% del nou crèdit a empreses en el trimestre, fins als 2.056 milions d’euros entre juliol i setembre del 2022. Pel que fa el mercat hipotecari a l’Estat, va assolir els 1.472 milions d’euros, un 7% més que el mateix període de l’any passat.
Pel que fa els actius totals del grup van sumar 260.407 milions d’euros, un 4,2% més que el mateix període del 2021 i un increment del 12% intertrimestral. Si s’exclou TSB, els actius van arribar als 207.677 milions d’euros, xifra que representa un creixement anual del 3,2% i de l’1,3% en comparació al trimestre anterior. Cal destacar també que la ràtio de capital es va situar en el 12,52%, és a dir, quatre punts bàsics durant el trimestre.
La filial britànica del Banc Sabadell, TSB, va obtenir un benefici de 103 milions de lliures al tancament del tercer trimestre del 2022 amb un creixement del marge bàsic impulsat pel seu fort dinamisme comercial. Amb tot, la contribució de TSB al grup ha sigut de 93 milions d’euros davant els 82 milions d’euros del mateix període del 2021.
Calviño defensa l’impost a la banca i les elèctriques després de conèixer els seus beneficis: “Cal que facin un esforç”
Les xifres que es van coneixent dels beneficis dels bancs i les empreses energètiques han portat la vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, a defensar des de Brussel·les l’impost temporal a la banca i a les elèctriques impulsades pel gobierno: “És el moment que tots fem un esforç, i més aquells sectors que es veuen beneficiats per la situació turbulenta dels mercats energètics internacionals i la pujada dels tipus d’interès”, ha apuntat en una compareixença davant els mitjans que ha tingut lloc aquest dijous.
El Sabadell avisa que l’impost a la banca dificulta el “bon funcionament de l’economia”
I de la resposta de l’executiu estatal, a la contrarresposta del conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, que ha afirmat que la taxa als bancs que prepara el govern espanyol agreuja la pressió impositiva que, a parer seu, pateix ja el sector. “Pagar molts més en impostos del que guanyes després d’impostos no és habitual a cap sector”, ha avisat en roda de premsa des d’Alacant, on ha presentat els resultats del tercer trimestre. Així, ha indicat el tribut afectarà el principi de “neutralitat dels impostos” dificultant “el bon funcionament de l’economia”.
Sobre la nova taxa bancària, González-Bueno ha dit que es grava un sector “més que a d’altres”, afectant així als seus accionistes i treballadors. “No sembla que ara, tot i que els resultats en termes relatius siguin millors, això justifiqui una pressió impositiva sobre un sector que encara no compleix amb les seves exigències de rendibilitat”, ha apuntat. En aquest sentit, ha reconegut que els bancs són “un element fàcil de crítica” i per això estan en certa manera “immersos en el joc polític”. “Nosaltres intentem mantenir-nos al marge”, ha matisat. Malgrat això, el directiu ha allargat la mà al govern espanyol apuntant que les actuacions públiques amb la pandèmia van ser “extraordinàriament efectives”.
“Si no hi hagués hagut ERTO i crèdits ICO, en una altra situació totalment diferent estaríem. No només les entitats, sinó el conjunt de l’economia, tindríem un atur que no tindria res a veure… El primer que hem de fer és reconèixer que hi ha hagut una actuació, a tots els països, i particularment a Espanya, tremendament positiva”, ha assegurat.
