Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Si ens fixem en els grans gurus empresarials dels nostres temps, la majoria s’han fet famosos gràcies a la seva capacitat per trencar amb les normes establertes i trobar noves idees. A dia d’avui, el pensament inconformista és un dels elements més buscats per les firmes multinacionals, que esperen donar amb el proper Mark Zuckerberg o Steve Jobs. Però tenim clar què vol dir innovar, i què és ben bé ser creatiu?
En el seu darrer estudi, el professor Xavier Castañer, de la Universitat de Lausana, replanteja com s’han d’entendre i analitzar aquests dos termes. Per tal de conèixer les diferències i saber quins són els avantatges de comptar amb ments creatives a l’empresa, parlem amb ell durant la celebració del Congrés “Aproximacions alternatives i crítiques a la governança”, organitzat aquesta setmana per la seu barcelonina de la Toulouse Business School.
Quina és la diferència entre la innovació i la creativitat?
En el meu darrer estudi he intentat destriar el significat d’innovació i creativitat, ja que si són sinònims no té massa sentit usar els dos conceptes de manera diferenciada.
I són sinònims?
Ja fa trenta anys que es va definir com a creatives aquelles idees que eren noves i útils, i la innovació també se sol associar a una cosa nova i comercialitzable. Jo, en canvi, defenso que hauríem d’usar els termes per referir-nos a dues coses diferents. Per mi, creativitat s’hauria de limitar a la novetat, sense que necessàriament hagi de solucionar un problema. La creativitat consisteix precisament en no jutjar la utilitat d’una idea nova.
I aquestes idees noves, no necessàriament útils, són beneficioses pel funcionament de les empreses?
Les organitzacions estan formades per éssers humans, que tendeixen, per estructures socials i de poder, a clanificar-se i desenvolupar un pensament homogeni. En aquest context, els dissidents no són massa ben tractats, però cal que existeixi aquesta dissidència per arribar a idees noves. Per tant, des d’una perspectiva evolutiva de les companyies, cal que s’estimuli una varietat d’idees, i un mecanisme de selecció per veure quines són millors i pitjors.
Les grans companyies que compten amb idees noves són les que millors resultats obtenen en el món real?
No només passa això en les organitzacions grans, el problema de control i la falta de dissidència s’estén per totes les organitzacions. També hi ha moltes petites i mitjanes empreses compten amb una figura central i molt poderosa, coneguda com a ‘rei sol’.
Què cal fer per estimular la creativitat?
Crear un clima organitzatiu en el qual la gent percebi que pot expressar idees noves, diferents a les dominants, i que compti amb el suport de la direcció. Si després hi ha una estructura d’incentius, sigui en termes de remuneració econòmica, o de reconeixement moral, o fins i tot de promoció, evidentment això reforça el fet que la gent s’expressi. Tot i això, el tret fonamental és que la direcció no ridiculitzi o marginalitzi aquells que expressen idees noves.
Sovint es veu Silicon Valley i les grans empreses tecnològiques com a les més creatives del mercat. Es detecta una major tendència a la creativitat en aquestes firmes?
No només en el món de la tecnologia. La importància de reconèixer i recolzar idees noves és força generalitzada al país, i no és únicament exclusiva de companyies com Google o Microsoft. Es tracta d’una cultura en el si de les organitzacions, que després pot dependre de la cultura nacional.
D’altra banda, en el context de crisi recent, alguns analistes han criticat la falta d’idees noves de les grans institucions públiques. Com poden aprendre els organismes públics a ser més creatiu?
La innovació en el sector públic és més complicada, i més en les institucions multinacionals, com la Unió Europea. Això és així per la lògica política i burocràtica, i la combinació de les dues. La lògica política té un cicle molt curt, i la capacitat de tenir un impacte es veu limitada per una administració burocràtica que fa molts anys que hi és. Aquesta estructura burocràtica garanteix la continuïtat de la institució, però frena moltíssim la innovació, i fa que els cicles de transformació siguin més llargs.
Aquests organismes sovint es dediquen a adoptar conceptes ja populars al sector privat. Ara s’utilitzen conceptes com ecosistema, plataforma, innovació oberta… Sovint aquells que volen mostrar-se com a innovadors en el si de l’administració pública els adopten, però sense valorar que la seva aplicació no sempre funciona.
