El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s’ha formulat un seguit de preguntes retòriques quan ha contestat una interpel·lació de la diputada de la CUP, Maria Sirvent. Primer, Aragonès ha demanat a l’Estat que financi el dèficit que la Generalitat generarà per la caiguda d’ingressos i per l’augment de la despesa provocada pel coronavirus. Sirvent, aleshores li ha reclamat de superar l’1% de dèficit perquè “abans dels objectius d’estabilitat hi ha els drets de les persones”.
La diputada de la CUP ha interpel·lat el vicepresident sobre mesures econòmiques i socials i ha proposat desafiar el govern espanyol del PSOE i Unides Podem superant el dèficit per fer front als efectes de la pandèmia de la Covid-19 i també adoptant mesures socials al Parlament. “El govern més progressista de la història, del PSC i CatECP, ens impugnarà una regulació valenta del preu del lloguer?” ha preguntat.
I l’argumentació del vicepresident ha estat advertir que si l’Estat no cobreix aquest dèficit, seran “els proveïdors qui ens ho financin. Algú ens ho ha de finançar”. I ha seguit fent-se preguntes: “Tot això qui ens ho finança? Els bancs aliats de la república catalana? Els fons d’inversió aliats de la república catalana?” I la més contundent de les “autopreguntes” ha estat la darrera: “Els mercats financers, són aliats d’un procés de desobediència i empoderament popular? I ell mateix s’ha respost amb contundència: “No”.
Ens ho posa fàcil per seguir el seu propi argumentari: si no tenim banca de la república catalana, si no tenim fons d’inversió aliats i si els mercats financers no són els nostres aliats, on són els nostres diners? Qui els té? Si la reclamació del vicepresident és a l’Estat espanyol, aleshores és que assumeix que els nostres diners els tenen ells i no ens els retornen. Doncs potser sí que és el moment de reprendre la frase que dóna títol a aquesta entrada.
