Alemanya, França, Itàlia i Espanya han reclamat aquest dimarts prémer l’accelerador del pla de recuperació europeu. En una declaració conjunta, els ministres de Finances dels quatre països han instat els estats a presentar els plans de reformes i ratificar el fons de recuperació “tan aviat com sigui possible”. “És vital per a la Unió Europea”, ha dit el titular de Finances francès, Bruno Le Maire. Els representants dels quatre països també han apressat la Comissió Europea perquè acceleri l’avaluació dels plans, malgrat que l’executiu europeu veu poc probable poder escurçar el termini de dos mesos. En la declaració per videoconferència, el titular de Finances alemany, Olaf Scholz, ha fet una crida als estats perquè presentin els seus plans “tan aviat com sigui possible” per començar a implementar-los. Per Scholz, el pla econòmic europeu representa “una nova era per a una Europa de solidaritat, sostenibilitat i èxit”.
Per la seva banda, el ministre de Finances francès ha dit que el pla “reflecteix una cooperació reforçada” a la Unió Europea amb fons que es destinaran a “projectes d’interès comú”. A més, Le Maire ha reclamat a l’executiu europeu accelerar l’avaluació dels plans de reformes perquè els fons arribin “sense retards” al juliol. El ministre d’Economia i Finances italià, Daniele Franco, ha dit que el pla és un “moment de definició per a la Unió Europea” que no només servirà per “reparar el dany econòmic i social” causat per la covid-19, sinó per invertir en qüestions com la sostenibilitat, l’educació o la cohesió.
Finalment, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, ha celebrat la “resposta conjunta” del bloc comunitari a la crisi. A més, Calviño ha assenyalat que el pla espanyol té “reformes ambicioses” perquè Espanya sigui “un dels motors de la recuperació europea”.
ALEMANYA, GRÈCIA i PORTUGAL
La Comissió Europea ha rebut oficialment els plans de recuperació i resiliència d’Alemanya i Grècia, que se sumen al de Portugal, que ja era en mans de Brussel·les. Així, la CE compta per ara amb tres dels 27 plans de recuperació per accedir als fons europeus. Brussel·les analitzarà durant els propers dos mesos els documents i, posteriorment, el Consell –on es reuneixen els estats- els hauran de donar el vistiplau en un termini de quatre setmanes més. El pla d’Alemanya inclou mesures per un total de 27.900 milions, tot i que la contribució màxima per a Berlín és de 25.600 MEUR, i la diferència l’haurà de cobrir el propi país. El pla grec inclou un total de 30.500 milions, 17.800 en ajuts i 12.700 en préstecs.
Segons ha explicat la CE, el pla alemany inclou sis prioritats: reforma i inversió relacionades amb accions climàtiques i la transició energètica, la digitalització de l’economia, infraestructures i educació, participació social, el reforç del sistema de salut per la pandèmia, la modernització de l’administració pública i la reducció de les barreres a la inversió. Els projectes s’allarguen fins al 2026, i inclouen set de les àrees prioritàries per Brussel·les, així com àmbits destacats com l’hidrogen, la infraestructura del núvol o els serveis i microelectrònica.
En el cas del pla de Grècia, les prioritats són quatre: l’economia verda, la digital, l’ocupació i la cohesió social, i la inversió privada i la transformació institucional. Com en el cas alemany, hi ha inversions i projectes de reformes relacionats amb les set prioritats de la CE.
Propers passos
Segons ha explicat la CE en un comunicat, ara analitzarà els documents en un període màxim de dos mesos. En concret, es mirarà si les propostes “contribueixen a fer front a tots o a un grup significant dels reptes identificats” a cada un dels països. També es determinarà si es destina almenys el 37% de la despesa a inversió i reforma per als objectius climàtics i el 20% en transició digital. Després, i en base a la proposta que faci la CE, els estats, a través del Consell, tindran quatre setmanes per acceptar els documents. Amb aquesta aprovació, es podran pagar el 13% de les quantitats a cada estat membre.
