Som a mig camí de complir-se l’endarreriment de dos anys de l’edat de jubilació que va pactar-se l’any 2011. Així, en aquest 2021, l’edat legal per a retirar-se ja és de 66 anys. El 2022 serà de 66 anys i dos mesos i a cada any se n’hi afegiran dos mesos més fins a arribar, l’any 2027 a l’edat de jubilació de 67 anys. Per seguir jubilant-se a 65 anys, cal haver cotitzat 37 anys i tres mesos.
Lògicament, aquesta mesura d’allargar la vida laboral és per fer sostenibles les pensions, però ja hi ha veus que diuen que no és suficient, especialment després de veure que en el 2021 les pensions augmenten, però els sous, com ara el SMI, es queden igual. I una de les veus més insistents és la Comissió Europea que segueix fent tocs d’atenció a Espanya perquè no veu per on es pot cobrir l’augment del 0,9 de les pensions a l’estat. Es preveu que aquest desajust es vagi agreujant els pròxims anys, si cada cop hi ha menys treballadors en actiu pagant les jubilacions d’una població amb més esperança de vida.
El gobierno, en concret José Luís Escrivà, ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, rumia altres mesures pal·liatives d’aquest decalatge, com ara premiar qui allargui la vida laboral, apujant-los la pensió un 4% per cada any de més treballat. També s’intenta suprimir la jubilació forçosa i permetre que aquells empleats que han arribat a l’edat legal per jubilar-se puguin mantenir el lloc de feina de forma voluntària.
Paral·lelament també s’han augmentat els anys per calcular la pensió. El 2021, es tindran en compte els últims 24 anys treballats i el 2022, els darrers 25 i la progressió s’aturarà. Això, de moment, que va estar sobre la taula allargar el període fins als 35 anys i, fins i tot, a tota la vida laboral, però, ara per ara, aquestes mesures s’han descartat.
