Diumenge, 22 de desembre del 2024

Representants empresarials, acadèmics i socials exigeixen a l’Estat una major inversió en l’Euroregió de l’Arc Mediterrani

|

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

Representants del món empresarial, sindical i acadèmic han defensat avui la necessitat de completar el Corredor Mediterrani i augmentar la cooperació a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), que comprèn les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya. Diversos participants de l’acte reivindicatiu “L’hora de les decisions”, celebrat a València i organitzat per l’Institut Ignaci Villalonga d’Economia i Empresa, han aprofitat l’ocasió per carregar contra la falta d’inversió pública per part de l’Estat en la infraestructura.

“Cal apostar per la proporcionalitat econòmica en el finançament, i per tant, allà on hi ha més productivitat, s’han de produir més inversions”, ha defensat Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra i president de la Xarxa Vives d’Universitats. Casals també ha volgut reclamar la capacitat de les institucions i les empres de l’Euram de mantenir vincles de manera “lliure i efectiva”.

A la vegada, el rector de la Universitat Jaume I, de València, ha destacat el pes de l’àmbit acadèmic de l’Euram dins l’estat espanyol, que suposa un terç del total de la producció d’articles científics espanyols. “Des de les universitats cal impulsar línies d’actuació dins l’Euram, així com estratègies per acostar-se a empreses i ajuntaments i reclamar millors infraestructures”, ha destacat Climent.

Crítiques de les empreses

Des de l’àmbit empresarial, diversos organismes han volgut destacar també la necessitat de millorar la connectivitat de les tres comunitats autònomes amb la resta d’Europa. “Les operacions per impulsar el Corredor Mediterrani són sempre insuficients i es realitzen en retard”, ha explicat Domenech Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona. L’empresari ha qualificat la infraestructura de “vital” pel futur de la regió, i ha criticat els nombrosos “colls d’ampolla” de la xarxa de comunicació, així com la manca d’una carretera d’alta capacitat com les que sí existeixen “a molts altres llocs d’Espanya”.

D’altra banda, Federic Fuster, membre de la Junta Diretiva de l’Associació Empresarial Hostelera de Benidorm i la Costa Blanca, ha volgut destacar que una millor connexió entre els diversos territoris permetria “projectes empresarials de major tamany” i una millora de l’eficiència de les societats.

A la vegada, el president de la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC, Josep González, ha criticat “els greuges” als quals s’enfronten les més d’un milió de pimes de l’Euroregió. En primer lloc, González ha mencionat l’elevat cost de l’electricitat, la morositat de les grans empreses espanyoles i la impossibilitat de les petites empreses d’accedir a la contractació pública, que suposa 200.000 milions d’euros anuals.

Entre els principals greuges consensuats pels representants polítics, acadèmics i empresarials que han participat a la trobada, hi ha la necessitat d’establir una autoritat única per al Corredor Mediterrani, amb un pes determinat dels territoris afectats, i una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers.

Finalment, en clau sindical, el secretari general d’UGT del País Valencià, Ismael Sáez, ha destacat que la població valenciana compta amb un poder adquisitiu 12 punts per sota de la mitjana espanyola, tot i que la comunitat és una contribuïdora neta a la solidaritat entre territoris autonòmics. “Calen unes inversions públiques del conjunt de l’estat que almenys estiguin a l’altura del 10% del PIB i població que el País Valencià representa”, ha reivindicat Sáez.

Per saber-ne més:

Els consellers de Territori balear, català i valencià destaquen els beneficis de desenvolupar el Corredor Mediterrani

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483