El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha anunciat que les obres d’ampliació dels aeroports del Prat i de Barajas es podrien endarrerir “més enllà del 2022” pels efectes causats per la crisi del coronavirus. Segons ha detallat en el transcurs de la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana al Senat, l’ens gestor d’infraestructures aèries continua “considerant aquests grans projectes d’ampliació”, previstos en el DORA 2022-2026, perquè “seguiran sent necessaris” però la situació generada per la pandèmia podria fer que l’inici de la seva aplicació es “dilati”. El ministre ha recordat que les previsions apunten que no es recuperaran les xifres de viatgers del 2019 fins el 2022 o 2023.
Actualment, Aena té en marxa el Document de Regulació Aeroportuària I (DORA I), en què hi ha les actuacions previstes per entre 2017 i 2021 i que inclouen, entre d’altres, les obres del dic sud o una nova zona per als passaports o en el cas de Girona els treballs ja finalitzats de l’adequació el paviment per a l’estacionament dels avions. En la seva intervenció al Senat, Ábalos també ha dit que Aena reactivarà les inversions paralitzades per l’estat d’alarma i que “pot haver-hi endarreriments d’inversions previstes per al 2020 que passaran a 2021”.
Segons han explicat fonts d’Aena, a partir del 2022, ha d’entrar en vigor el DORA II -amb vigència fins al 2026 i que inclou la construcció de la nova terminal que ha de servir per impulsar Barcelona com a ‘hub’ internacional i la possible ampliació de la pista mar per augmentar l’operativitat- però el seu inici pot patir alguna demora.
La futura terminal satèl·lit hauria d’estar acabada, tindrà forma de ‘boomerang’ i anirà acompanyada de canvis en les connexions amb la T1 i la T2, a més de ser la “més moderna i mediambientalment sostenible del món”, segons va explicar a finals de febrer el president d’Aena, Maurici Lucena, en una conferència al Cercle d’Economia on va donar a conèixer com seria el nou edifici.
Respecte la possible ampliació de la pista mar, l’opció és que es faci 500 metres cap a l’est però suposaria envair una zona protegida per la Xarxa Natura 2000. De fet, encara no hi ha una decisió presa ni tampoc consensuada amb el territori. Aquesta pista és més curta i impedeix als avions de gran fusellatge –cada dia més necessaris per esdevenir ‘hub’- utilitzar-la per fer els enlairaments i fa que hagin d’usar la del costat terra, més llarga i destinada als aterratges. Just quinze dies abans de l’aplicació de l’estat d’alarma, l’Aeroport comptava amb més de 212 destinacions, de les quals 166 eren europees i 33 intercontinentals.
En el cas de l’aeroport del Prat, després de l’activació de l’estat d’alarma, va arribar a perdre el 99,4% dels passatgers habitual a l’abril. L’any passat, les instal·lacions van tancar amb més de 52 milions de viatgers, una xifra que no podrà repetir aquest any, després d’anys d’increments que ja s’acostaven al límit de la plena capacitat de la T-1.
