L’allau de concursos de creditors que es preveu que arribin al jutjats mercantils d’empreses quan s’esgoti la moratòria fins el 14 de març farà que els expedients es consolidin en la modalitat exprés. Així ho sostenen l’advocat i membre del Col·legi d’Economistes, Jordi Albiol, i el soci de Lexben Advocats Borja Pardo, que anticipa que serà el “concurs estrella del 2021” i que hi recorreran el 75% de les empreses. “El percentatge ja és molt elevat, és una figura assentada i que continuarà operant, sens dubte”, afegeix Albiol. Pardo també avisa que “l’allau” de concursos de creditors serà inevitable. “Arribarem al 14 de març amb les empreses cansades. Si el que es pretenia evitar era una allau, la tindrem igual”, adverteix.
Les dades publicades aquest divendres per l’INE sobre els concurs de creditors presentats a Catalunya i al conjunt de l’Estat per empreses i famílies el 2020 mostren uns descensos anuals del 17% i el 13,6%, respectivament, per l’efecte de la moratòria fins al 14 de març que va aprovar el govern espanyol, tot i que ja es va observar una tendència a l’alça durant el quart trimestre. Entre octubre i desembre, a Catalunya se’n van presentar 788 dels 2.003 de tot l’any, un 12,2% més que el mateix període del 2019.
En aquest context i davant la probable arribada massiva de concursos de creditors, l’advocat Borja Pardo vaticina que els exprés seran “l’estrella” aquest any, ja que permet declarar-los i arxivar-los al mateix temps i no comporten despeses. “Molt probablement, tres de cada quatre empreses en concurs el 2021 es tramitaran través del concurs exprés, per tant zero possibilitats de continuar amb l’activitat. I en l’altre 25% molt probablement la majoria d’aquests acabaran en liquidació”, reflexiona. Els sectors més perjudicats seran els serveis, com el comerç, l’hostaleria i en definitiva tots els que depenen del turisme després de quasi un any amb limitacions de la connectivitat internacional, tot i que també hi ha altres empreses del sector immobiliari i la construcció, en menor mesura.
Per la seva banda, l’advocat i president de la Comissió Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Albiol, explica que el concurs exprés ja és una “figura molt arrelada” des que fa dos o tres anys se li “va perdre la por”. “Amb el temps, ens hem anat adonat que no tramitar com a exprés determinats concursos l’únic que provoca és una ineficiència de funcionament de l’administració de justícia i una ineficiència econòmica perquè esmerces recursos on no els has de destinar”, detalla Albiol, que explica que en els últims anys ja és una modalitat habitual a “dues grans places” com Barcelona i Madrid.
Convé una tercera pròrroga?
Pel president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball i president del Col·legi General d’Economistes, Valentí Pich, cal veure si l’executiu espanyol s’avindrà a aprovar una nova moratòria, per exemple, fins al 31 de maig, en la línia del què es va fer amb els ERTO. En declaracions a l’ACN, Pich subratlla que instruments com els ERTO i els ICO han funcionat bé però creu que no s’han concedit prou ajudes directes a les empreses, si es compara amb el PIB. “També és veritat que tenim la capacitat que tenim”, comenta.
L’advocat Jordi Albiol, per la seva banda, ja no hauria estès el termini fins el 14 de març. “El 31 de desembre era suficient com perquè els diferents empresaris deutors poguessin prendre decisions respecte el futur de la seva activitat”, assenyala l’advocat, que creu que allargar més el procés és “contraproduent” ja que “el que provocarà és que tinguem moltes més empreses zombis de les que estem tenint avui”. Sobre aquesta qüestió, Borja Pardo, creu que les empreses estan vivint de “de forma artificial” a través dels ICO i ERTO. “Arribarem al 14 de març amb empreses cansades. Si el que es pretenia evitar era una allau, la tindrem igual”, avisa Pardo.
A l’espera de la transposició de la directiva europea
Mentrestant, la transposició de la directiva europea sobre procediments concursals que “teòricament” hauria d’arribar al maig del 2021, segons recorda el president del Col·legi General d’Economistes, Valentí Pich, que destaca que el text permetrà detectar ràpidament situacions de dificultats i solvències sobrevingudes i que l’empresa “no contamini” els seus clients, proveïdors o la mateixa administració. Aquesta mateixa setmana, en un acte del Consell General d’Economistes, Pich afirmava que la transposició era “prioritària” perquè ofereix “un marc regulador idoni per fomentar la reestructuració d’empreses viables i liquidar en les millors condicions les inviables”.
En la mateixa línia, l’advocat Borja Pardo també afirma que de cara al futur “és millor tenir un sistema d’alertes que ens permetin captar l’atenció de les empreses en una situació puntual i puguem resoldre la seva situació”. També n’és partidari el president de la Comissió Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Albiol, que constata que la directiva europea “aposta moltíssim” pels instruments preconcursals que permeten el deutor refinançar-se o arribar a acords amb els seus creditors i que si al final el procés desemboca en un concurs l’entrada i sortida sigui molt ràpida”.
Segons afegeix, és un procés que genera “confiança” en tots els agents que hi participen. “Al deutor perquè sap que pot acudir amb possibilitats d’èxit i als seus creditors perquè saben que és un procés garantista que respectarà els seus drets”, explica Albiol, que considera que és un “bon moment” per fer la transposició i que si s’aplica bé permetrà salvar empreses, un objectiu “absolutament primordial i necessari”.
