La batalla jurídica pel Castor sembla no tenir fi. Escal, l’antiga concessionària del polèmic magatzem de gas, participada majoritàriament per ACS, ha elevat un recurs contenciós-administratiu a Tribunal Suprem en contra de la decisió de procedir a la definitiva hibernació i desmantellament de la instal·lació que va prendre el Govern a finals d’octubre. La companyia considera que el Castor podria prestar servei en condicions de seguretat, tot i que al seu dia va haver d’aturar la seva activitat després ocasionar més d’un centenar de moviments sísmics enfront de les costes de Castelló, on està situat.
Escal va renunciar a la concessió del magatzem de gas després del que va passar a l’inici de la seva activitat i va rebre una compensació, via Reial Decret Llei, de 1.350 milions d’euros per part de l’Estat, en virtut del que es preveia en la norma que va articular l’esmentada concessió. Lluny de posar-se fi a aquest episodi, Escal ha hagut d’afrontar diverses demandes, algunes de les quals encara segueixen en curs, i la seva defensa s’ha basat sempre en què comptava amb les autoritzacions pertinents de Govern, liderat per aquell temps per José Luis Rodríguez Zapatero, i que els informes que va presentar no recollien cap risc derivat del seu funcionament.
El desig de Florentino Pérez
Poc abans que l’actual Executiu decidís el tancament definitiu del Castor, Florentino Pérez, president d’ACS, va comparèixer a la comissió d’investigació creada al Parlament de Catalunya sobre el polèmic magatzem de gas i va reiterar tant el seu convenciment que totes les actuacions van ser correctes com el seu desig que la història del Castor no finalitzés en aquest punt i pogués tornar a posar-se en marxa, encara que Escal no en fos ja la concessionària.
La compensació per revocar la concessió també està notablement judicialitzada. El Tribunal Constitucional va anul·lar alguns preceptes de Reial Decret Llei pel qual s’articulava la compensació a l’entendre que aquella situació no justificava aquest tipus de norma. L’efecte va ser la paralització immediata dels pagaments, que s’articulaven a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en el seu paper de regulador del sector energètic.
Els perjudicats van ser Santander, Caixabank i Bankia, els tres bancs que posseeixen els drets de cobrament de la indemnització, i que també van acudir al Suprem per sol·licitar a l’Estat que assumeixi la corresponent responsabilitat patrimonial de l’administració.
Escal, en situació límit
No obstant això, la CNMC va determinar abans de l’estiu que tant les esmentades entitats financeres com Escal havien de tornar les quantitats que havien cobrat per aquest concepte fins a la publicació de la sentència de Tribunal Constitucional. En aquest punt, Escal s’ha resistit a realitzar el retorn que la correspon, que ascendeix aproximadament a uns 200 milions d’euros, igualment a través de recursos i peticions de mesures cautelars a través dels tribunals que no han tingut resposta afirmativa per part dels jutges.
Escal, participada al 66% per ACS, compta amb una delicada situació financera, tal com va posar de manifest el seu últim informe d’auditoria, que alertava sobre el desequilibri de la companyia a què els socis haurien de fer front. La mesura adoptada per la CNMC obliga els socis a aportar més capital si no volen que Escal entri causa de dissolució i hagi de ser liquidada.
