El govern italià ha decretat l’estat d’emergència a Gènova durant un any. Així ho ha decidit després d’una reunió extraordinària del consell de ministres. Aquesta decisió però no ha estat l’única mesura que s’ha pres per tal de fer front a la situació de crisi que viu el país després de l’enfonsament del pont Morandi. Es destinaran cinc milions d’euros per cobrir “les primeres intervencions urgents”. Xifra que ja han assegurat que s’incrementarà a mig termini per les accions de reconstrucció.
Una reconstrucció que haurà de finançar, en part, la companyia Autostrade. Itàlia ha assenyalat a la concessionària de l’autopista com a responsable de la tragèdia. Autostrade és filial d’Atlantia, que al seu torn és també propietària de la catalana Abertis.
Qui és qui a Autostrade?
Abertis patir les conseqüències de la possible negligència de la seva homòloga italiana. El març d’aquest any, la constructora de Florentino Pérez, ACS, i Atlantia van aconseguir el control d’Abertis, empresa que controla la majoria d’autopistes espanyoles.
Atlantia, per la seva banda, és una empresa italiana, prové de la privatització fa 19 anys de la companyia pública Autostrade, i forma part del grup Benetton. Atlantia controla la concessió de la majoria d’autopistes italianes i també del Brasil, Xile, Polònia, Índia i també alguns aeroports europeus.
Mal estat d’infraestructures
Després de l’enfonsament del pont de Gènova, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha anunciat l’obertura del procediment per retirar-li la concessió de les autopistes. “Deixem òbviament a les autoritats responsables de la investigació penal que facin la seva feina, però no podem esperar els tempos de la justícia penal”, ha exposat. “Nosaltres tenim l’obligació de fer que tots els ciutadans viatgin amb seguretat”, recollia el 324.
Autostrade insisteix que ha complert amb les seves obligacions i Atlantia, en un un comunicat, ha recordat que des del 2012 inverteix cada any 1.000 milions d’euros per mantenir la xarxa d’autopistes en bon estat.
Denúncies desateses
Malgrat tot, la catàstrofe estaria revifant denúncies, fins ara desateses, sobre el mal estat de les infraestructures a la xarxa viària italiana. “Controlarem totes les infraestructures a nivell nacional i veurem quins altres eixos estan en les mateixes condicions, perquè no estem davant un cas aïllat. Hem de controlar l’estat de totes les infraestructures italianes”, ha concretat el ministre de Treball i Indústria, Luigi di Maio.
Però el govern italià també culpa a la UE de l’enfonsament del pont. El vicepresident i ministre de l’Interior, Matteo Salvini, ha donat a entendre que Brussel·les demana tanta austeritat ens els pressupostos que això obliga a retallar en tots els camps, un d’ells, els recursos econòmics per a les ciutats. Així ho recollia el diari ABC, que també es feia ressò de la resposta per part de la UE: “Itàlia ha tingut molta flexibilitat”.
A Itàlia ara l’estat d’alerta és màxim. El país té una xarxa viària amb 45.000 ponts, viaductes o túnels. I d’aquests, un terç són els 6.000 kilòmetres d’autopista. Tal com assegurava el ministre di Maio no és un “cas aïllat”. El pont de Morandi és el cinquè que s’ha enfonsat en els últims cinc anys Itàlia.
