ACN
Cridats pel vi o el paisatge, entre d’altres, milers de visitants passen cada any pels pobles del Priorat, una comarca que té el turisme com una de les activitats econòmiques principals. Amb el repte de seguir potenciant el territori però també de preservar l’entorn i la identitat, ahir es va celebrar una jornada sobre el turisme sostenible impulsat per tres empresaris de la Morera de Montsant amb la intenció de reflexionar sobre aquest model, sobre el qual no caldria una regulació estricta sinó una estratègia.
Jaume Salvat, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explicava que al turista li “és més complicat actuar malament si l’entorn actua bé”. En aquest sentit, la comarca s’hauria de centrar en “grups reduïts, on el viatge a peu sigui imprescindible, o fomentar energies pròpies”, segons Salvat. El director general de Turisme del Govern, Octavi Bono, apuntava que aquest és un repte que ocupa no només al Priorat, sinó que “les pràctiques d’afavorir nous hàbits han d’acabar impregnant el conjunt de la indústria turística”.
Fina Palomar, alcaldessa de la Morera de Montsant, manifestava que amb la jornada es pretén “posar una mirada en clau local” i que, en una comarca amb municipis molt petits, amb pocs recursos, és important que hi hagi una col·laboració entre totes les administracions, però també veïns i empreses de la zona. “Treballar en conjunt ens pot ajudar en l’objectiu primordial, que és que els pobles es mantinguin vius”, afirmava Palomar.
Per Salvat, alguns dels hàbits en el marc del turisme sostenible inclouen “visites més pausades, amb una relació a l’entorn més de pell, amb grups més petits, en què el viatge a peu sigui imprescindible”. També que els establiments turístics agafin nous hàbits i es plantegin, per exemple, tenir energies pròpies. La Carta Europea del Turisme Sostenible, recentment atorgada al territori, “és un bon instrument perquè tothom faci reflexió”, segons el professor de la URV.
Salvat comentava que la sostenibilitat ha de deixar de ser “un element de distinció” per incorporar-se com a manera de fer en totes les activitats, especialment en les activitats turístiques, que comporten una complexitat més gran per evitar que generin un gran impacte en l’entorn. I és que, normalment, representen “una major despesa d’energia”, alhora que el turista es relaxa i oblida les actituds habituals, com poden ser el reciclatge. “Des de les destinacions, hem d’ajudar-lo a tenir una relació amb l’entorn més amable”, ha apuntat Salvat, que creu que pel visitant resulta fàcil si l’entorn ja està immers en una actitud sostenible.
“Quan l’entorn és mal cuidat, és més difícil de cuidar com a visitant”, afegia Salvat, que també admetia que cal “reclamar al turista” però també ser exigents des del territori. Amb tot, el professor assegurava que “és bonic” rebre la visita de turistes: “És extraordinari, ens encanta que ens retratin i parlin bé de nosaltres”, ha reconegut, i ha afegit que “la gràcia és veure com regules tot aquest interès” si també vols un entorn sostenible. Segons el professor de la URV, el Priorat ja “dona exemple” en la sostenibilitat perquè “revaloren els productes locals, l’entorn i les identitats” i “intervé quan hi ha un problema”. Així, per exemple, el Parc Natural del Montsant ha evitat una saturació d’escaladors a la zona, tot i que la serra és un dels millors llocs per escalar.
El repte d’arreu del país
Segons Bono, el territori ha de fixar-se de quina manera es pot impulsar o intentar afavorir nous hàbits en clau de sostenibilitat entre tots els actors que formen àmbit d’actuació. En concret, el director general de Turisme de la Generalitat defensava que “el gran repte és aconseguir que el teu sector camini més afilerat”. De fet, aquest no és un repte només del Priorat, sinó del conjunt de la indústria turística. “No hem d’associar sostenibilitat només en entorns rurals”, recordava.
