Redacció
Com cal que avanci l’economia dels nostres pobles i ciutats durant el segle XXI? En els propers anys, les administracions locals i territorials s’enfronten a un conjunt de reptes i oportunitats lligades a qüestions com el desenvolupament de noves tecnologies, el canvi climàtic o l’aparició de nous models productius. Per analitzar-los, la Diputació de Barcelona ha editat dos nous volums de la col·lecció “Elements d’Innovació i Estratègia”, que donen pistes sobre les estratègies que han de seguir els municipis catalans.
El primer text, “Ciudades colaborativas: ciudades más humanas y sostenibles”, editat per l’expert en economia col·laborativa Albert Cañigueral, explora el potencial de les noves tecnologies. Així, Cañigueral exposa que dispositius com els telèfons intel·ligents atorguen un “nou poder de coordinació massiva entre iguals a gran escala per generar canvis”, que permeten als ciutadans treballar de manera conjunta per solucionar els problemes i millorar el seu municipi.
L’expert aposta per anar més enllà del model de “ciutat intel·ligent”, i aprofitar el potencial de l’economia compartida. Segons Cañigueral, cal avançar cap a ciutats “col·laboratives” que convidin als habitants a participar en la presa de decisions i a innovar i emprendre a través de les xarxes. Es tracta d’una opció lligada a l’economia col·laborativa, és a dir, aquells béns i serveis oferts pels ciutadans a través d’internet.
Entre d’altres reptes, l’autor apunta que l’administració haurà de debatre qüestions com la regulació fiscal, les llicències o la professionalització d’aquestes activitats. Per tal d’avançar cap a les ciutats col·laboratives, l’estudi recomana crear grups de treball especialitzar per comprendre millor aquest model, implicar a la ciutadania en línies d’actuació concretes, mesurar i avaluar els resultats i establir enllaços amb altres localitats que tinguin objectius similars.
Una economia més ètica
D’altra banda, l’estudi “Desenvolupament econòmic local i dimensió territorial: Reptes de futur”, elaborat per Maria Buhigas, de la plataforma Urban-Facts, i Maria Antònia Casellas, professora de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, busca connectar el desenvolupament econòmic local amb la lluita contra el canvi climàtic. Les autores defensen que els organismes municipals han d’impulsar un model centrat en “l’ètica del que és imprescindible”, és a dir, adoptant, per exemple, polítiques de promoció d’habitatge públic centrades en el lloguer, respectuoses amb l’entorn i que promoguin noves experiències ciutadanes com les cooperatives de secció de sòl, copropietat i drets de superfícies.
De maner similar, l’informe defensa una sobirania alimentària basada en la producció de proximitat, així com activitats productives vinculades a criteris ambientals i socials, i del territori. Per tal d’apropar-se a aquests objectius, es recomana que l’administració repensi la seva relació amb el sector privat, per afavorir el reconeixement mutu, creï noes regulacions amb una visió estratègica supramunicipal i millori el coneixement del teixit econòmic del territori.
Propostes per avançar cap a un model econòmic local més ètic i participatiu de cara al segle XXI.
