300.000 persones més han passat a la precarietat a la regió de Barcelona per culpa de la crisi provocada per la pandèmia segons un estudi que ha presentat Càritas aquest dilluns. L’estudi, fet en col·laboració amb la Fundació FOESSA, recorda que així ja són 885.000 les persones de l’àrea de la diòcesi de Barcelona que estan en situació d’exclusió social, el que suposa que 1 de cada 3 persones d’aquesta zona té dificultats per accedir a drets bàsics com l’habitatge, l’aliment o la calefacció. A més, l’informe també exposa que s’han doblat els casos de trastorns mentals diagnosticats, ja que la xifra passa del 8% de la població al 17%, i que 20.000 famílies han perdut oportunitats laborals per culpa de no tenir accés a la tecnologia.
Per elaborar l’informe s’han enquestat 1.800 persones a la diòcesi de Barcelona, 3.000 a Catalunya a i 19.000 a Espanya, i per treure’n conclusions se n’han comparat els resultats amb els obtinguts a l’últim estudi de les mateixes característiques fet el 2018.
Una de les conclusions de l’estudi és que si bé els percentatges de gent en risc d’exclusió social han crescut de forma generalitzada, a Barcelona ho han fet de forma accentuada. De fet, a Espanya la població que està sota aquest llindar és del 23%, mentre que a la diòcesi de Barcelona s’enfila fins al 32%. “Això és deu, en part, a una població que depèn molt de les rendes del treball i a una proporció alta de persones d’origen estranger, que acostumen a ser més vulnerables a les crisis econòmiques”, ha explicat Raul Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española, que ha presentat l’estudi.
Empitjorament de les condicions de treball i d’habitatge
L’estudi posa el focus, entre d’altres aspectes, en l’empitjorament de les condicions de treball. En aquest sentit, revela que 97.000 famílies de la diòcesi viuen amb la totalitat dels seus membre a l’atur (un 3% més que el 2018), i 60.000 llars tenen a la persona que sustenta a la família en atur de llarga durada (un 2% més que el 2018).
Pel que fa als problemes d’habitatge, Càritas denuncia en l’informe que 520.000 barcelonesos viuen en un habitatge que no reuneix les condicions per viure-hi, i que 300.000 ho fan en un habitatge que no saben si podran mantenir el proper mes per qüestions financeres i de pagament. En aquest sentit, també posen de relleu que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb menys parc públic d’habitatge. “A Àustria i a Dinamarca, els habitatges públics suposen més d’un 20% del total. A Espanya, no arriba al 1,2%”, ha denunciat Miriam Feu, cap d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona
20.000 oportunitats perdudes per no tenir accés a la tecnologia
Els representants de Càritas també han parlat de la bretxa digital. Les xifres que han posat sobre la taula són que hi ha 340.000 llars a Barcelona que no tenen un accés complet al món digital i que fins a 20.000 famílies es van perdre oportunitats per aquest motiu, com ara no poder assistir a classes de l’escola o no poder participar en un procés de selecció.
Han afegit que es pot patir una manca d’accés a la tecnologia sense adonar-se’n. “Perquè accés a la tecnologia no és només accés a Internet, sinó tenir els dispositius adequats per fer-ho. No és el mateix enviar un missatge o veure un vídeo, que ho pots fer amb un mòbil, que fer un curs en línia de competències professionals on has d’interactuar”, ha argumentat Flores.
Creix la desigualtat
Flores ha recordat que aquest és un país ric però que té pobres, perquè els recursos estan mal repartits. “I us hem d’explicar que en aquest aspecte la situació també ha empitjorat”, ha dit. Per argumentar-ho, ha mostrat una imatge d’un edifici dividit en cinc plantes. “Els veïns d’aquest edifici són els cinc percentils de població ordenats, cada 20%, de més rics a més pobres. I el que hem detectat és que els veïns del primer pis, els més pobres de la societat, han perdut un 41% dels seus recursos, i els de cinquè, els més rics, han guanyat un 20% més”. “Aquesta pandèmia s’ha acarnissat amb els més febles, com els estrangers, que suposen un 44% de la població en situació d’exclusió social a la diòcesi”, ha afegit Miriam Feu.
Propostes per millorar
L’estudi finalitza amb cinc propostes per revertir la situació: reimpulsar el model d’estat del benestar, augmentar la cobertura de la Renda General Garantida i de l’Import Mínim Vital, una política d’habitatge que ampliï el parc públic, plans d’ocupació enfocats als col·lectius més vulnerables i avançar cap a uns serveis socials adaptats a les realitats del segle XXI. “El que volem és que una família no hagi de renunciar a pagar 20 euros per l’excursió del seu fill a l’escola perquè amb aquells diners ha de fer la compra”, ha sentenciat Raul Flores.
