Eduard Fernández (@eduard_bcn)
La firma Uber, que permet als conductors privats oferir serveis de transport als seus usuaris, ha estat sempre envoltada de tot tipus de polèmiques, a causa principalment dels seus molts encara veuen amb mals ulls. Tot i això, durant l’últim mes, la companyia de Silicon Valley nfrontaments amb reguladors de tot el món, i per un model d’economia col·laborativa que molts veuen amb mals ulls. Tot i això, durant les últimes setmanes, la companyia de Silicon Valley s’ha vist esquitxada per una ‘tempesta perfecta’ d’escàndols. El més sonat, sens dubte, és l’admissió per part de la companyia de l’existència un programari anomenat ‘Greyball’, dissenyat per detectar els mòbils d’agents de policia i altres oficials que facin servir l’aplicació, que s’ha enfrontat amb tot tipus de problemes legals arreu del món.
Segons revelava el New York Times la setmana passada, ‘Greyball’ feia impossible als agents de policia sol·licitar un viatge per aquells usuaris identificats com a possibles reguladors, i evitava així que els seus conductors fossin multats en les ciutats on encara no havien aconseguit permís per operar.
Uber va explicar que ‘Greyball’ serveix per bloquejar els usuaris “que busquen fer mal físicament als conductors, als competidors que volen perjudicar les nostres operacions o als oponents que es confabulen amb els funcionaris en ‘trampes’ per atrapar els conductors”. La tecnologia, que usava dades sobre la geolocalització dels terminals i la informació sobre la targeta de crèdit usada per l’usuari, podria ser il·legal.
Enfrontaments i escàndols sexuals
La revelació del New York Times, però, és només l’últim capítol d’un reguer de crisis que han afectat la companyia recentment. A finals de febrer, Alphabet (la companyia matriu de Google) va acusar a un dels desenvolupadors del programa de cotxes autònoms d’Uber i extreballador de Google, d’haver robat més de 14.000 arxius d’informació sobre els vehicles intel·ligents de la firma fundada per Larry Page.
Dos dies després, apareixia a Youtube un vídeo on el conseller executiu de la companyia, Travis Kalanick, s’enfrontava amb un dels conductors d’Uber pel descens de les tarifes dels viatges. “Hi ha gent a qui no li agrada prendre responsabilitats per la seva pròpia merda. Culpen de tot allò que els hi passa a la vida a algú altre. Bona sort!”, etzibava el directiu abans de baixar del cotxe.
A la vegada, el febrer passat, una exempleada de la companyia, Susan Fowler, va revelar a través del seu bloc un presumpte cas d’assetjament sexual que va començar el primer dia de feina, i que el departament de recursos humans hauria preferit ocultar. “Durant els següents mesos, vaig començar a conèixer més dones enginyeres de la companyia. A mesura que les vaig conèixer, em va sorprendre que algunes havien viscut històries similars a la meva”, narrava Fowler. La companyia va obrir una investigació arran de les acusacions.
Prohibició a Espanya
És encara difícil de preveure com afectaran els últims escàndols a la companyia, que ha estat acusada en diverses ocasions d’infringir la llei, de competència deslleial i desprotegir els drets laborals dels conductors que fan servir l’aplicació. A l’estat espanyol, les operacions de la firma van ser prohibides per un jutge a finals de 2014, que va determinar que es tractava de “competència deslleial” respecte als taxistes. Actualment, l’aplicació és disponible únicament a Madrid, on opera amb conductors professionals.
