Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Albert Cañigueral és el principal representant a l’estat espanyol i a Amèrica Llatina de Ouishare, una plataforma que defensa l’adopció de l’economia col·laborativa a nivell internacional. L’organització celebra avui i demà el Ouishare Fest a Barcelona, una trobada on una vuitantena d’experts i representants de les diverses indústries afectades debaten sobre els canvis.
Cañigueral no dubta en criticar tant el possible “capitalisme de plataforma” salvatge al qual poden conduir determinades grans firmes internacionals com Uber, com certes visions dogmàtiques que es troben entre agents econòmics, polítics i socials a l’hora d’abordar aquest debat. L’expert proposa una recepta complexa per desencallar la situació: estudis detallats sobre l’impacte d’aquests nous intercanvis econòmics, i la reinvenció de les relacions laborals actuals.
Quins canvis pot provocar l’arribada de les plataformes d’economia col·laborativa pel model econòmic i laboral actual?
Primer cal entendre que la base d’aquest canvi és que tenim una nova capacitat de connectar-nos entre ciutadans a escala massiva. Això ha generat un seguit de fenomens: noves dinàmiques polítiques, primaveres àrabs, consum col·laboratiu… Ara tenim aquesta capacitat, i una nova visió sobre el model productiu, en què s’aconsegueixen relacions més directes entre les persones, i es produeix valor.
Tot i això, no hi ha una visió molt fixa sobre el futur, ens trobem en una fase d’exploració. Des del col·lectiu Ouishare apostem per un ús ètic i social de la tecnologia, que ens dóna un potencial enorme. A partir d’aquí es pot avançar cap a un nou escenari distòpic, on unes poques empreses realitzin capitalisme de plataforma i els ciutadans acabin sotmesos a males condicions laborals; o cap a un model on aquestes plataformes tinguin unes dimensions més moderades. Hi ha persones que fins i tot defensen que els usuaris siguin copropietaris d’aquestes plataformes, però això és una opció que jo trobo poc realista. Sí que cal, però, un equilibri entre el poder de la plataforma i la capacitat dels productors i els consumidors.
A la vegada, s’ha de reinventar el concepte de treball, que s’ha anat disgregant, i es començarà a comptar amb múltiples fonts d’ingressos. Això també suposa modificar la seguretat social, que ja no podrà estar vinculada a un contracte, sinó que s’haurà de vincular a la persona i els beneficis socials han de passar a ser portables. A més, també caldrà variar la protecció del consumidor, ja que es va dissenyar pensant en la protecció d’un consumidor dèbil enfront d’una empresa, i ara els intercanvis es produiran entre iguals.
Pel que fa a l’àmbit de les llicències i la regulació, actualment hi ha barreres d’entrada molt altes en molts sectors, i cal superar diversos exàmens per entrar al mercat. Amb el consum col·laboratiu, si es fa alguna cosa malament, per molt petita que sigui, de ben segur es denunciarà al proveïdor i se li posarà una marca per internet. Es tracta de passar d’un control previ a un control constant.
De fet, la Comissió Europea recomana facilitar l’accés al mercat les plataformes col·laboratives sempre que sigui possible…
Per tal de fer-ho, cal poder mesurar l’impacte d’aquestes noves plataformes. Una cosa és el canvi de paradigma, és a dir, passar de tenir un control absolut previ de les llicències a rebaixar, més que no pas eliminar, les barreres d’entrada. Tot i això, si aquest volum d’activitat té unes externalitats negatives per la ciutadania, com pot ser el soroll, o la inseguretat dels participants, cal mesurar-lo.
“La seguretat social ja no podrà estar vinculada a un contracte, sinó que s’haurà de vincular a la persona i els beneficis socials han de passar a ser portables
Actualment ja tenim la capacitat de mesurar aquests impactes, i en funció d’això, regular les plataformes. En el cas d’Airbnb, per exemple, hi havia una proposta en algunes ciutats d’establir un màxim de pernoctacions per nit a la ciutat, és a dir, no es tractava de tenir llicències permanents… Cal incorporar aquestes noves formes de pensar.
De moment, aquestes plataformes col·laboratives ofereixen un control permanent a través de la reputació online, i si no compleixes amb certs requisits, se t’expulsa del mercat. Alguns pensadors apunten a que caldria mecanismes similars, que els mateixos reguladors puguin usar.
Com cal afrontar les noves relacions laborals creades entre les plataformes col·laboratives i els ciutadans que hi ofereixen serveis?
S’ha de reinventar aquest concepte, i hi ha diversos pensadors que aposten per una tercera figura laboral que permeti aquesta generació d’ingessos pseudo-regulars a través d’una plataforma.
D’una banda, cal pensar en com reinventar els drets laborals i socials que hem adquirit des de l’època industrial, que no podem perdre. Com fem que aquests drets siguin portables entre plataformes, i quina contribució cal que els treballadors facin perquè puguem mantenir aquests drets? Probablement les plataformes tinguin aquí algunes coses a dir, però és una discussió que s’ha de dur a terme a nivell de societat.
I l’altre qüestió és l’estabilitat dels ingressos, ja que potser caldrà aprendre a viure amb uns ingressos fluctuants. Cal veure com estabilitzar aquesta flotabilitat perquè la gent pugui viure, cosa que no està passant en algunes plataformes, ja que els proveïdors estan en una gran posició de debilitat. En alguns casos, poden veure com les tarifes dels serveis són rebaixades unilateralment per la companyia, o com disminueixen els requisits d’accés pels proveïdors, perjudicant així el prestigi del servei. Cal explorar com aconseguir que el col·lectiu, de manera associada, organitzant-se en formes similars als gremis, pugui tenir força suficient per dialogar amb aquestes plataformes i amb l’administració.
Per tant, es preveu que hi hagi gent que visqui només de proveir serveis a través d’aquestes plataformes?
Sí, ja està passant. Cal diferenciar quan es tracti d’una activitat puntual, i quan es visqui d’oferir aquests serveis, i ser capaços de, en funció d’això, aplicar una regulació o una altre.
Es pot parlar de plataformes col·laboratives amb pràctiques més “bones” que d’altres?
Sí, casos com Uber o Airbnb han generat una capa de soroll que fa invisibles altres tipus de pràctiques. Des de l’administració es pot incentivar certes plataformes o certs comportaments, i es pot desincentivar o limitar un altre tipus d’activitat per començar.
Cal un equilibri entre el poder de la plataforma i la capacitat dels productors i els consumidors
Hi ha una gran diversitat, ja que a nivell d’economia col·laborativa comptés, en una mateixa ciutat, amb grans empreses multinacionals, ‘start-ups’ nascudes a la zona, versions sense ànim de lucre i fins i tot associacions a nivell de barri com banc de temps. Nosaltres defensem qeu cal veure els diversos propòsits, i que durant l’anàlisi no s’invisibilitzi aquesta diversitat.
Cal agraïr, però, a aquestes grans empreses com Airbnb o Uber, que han forçat el debat i confrontant l’statu quo, fins a ser reconegudes com a interlocutors econòmics vàlids.
Una comissió interdepartamental del govern treballa per adaptar les regulacions sectorials actuals a l’economia col·laborativa. Quines recomanacions proposeu des de Ouishare?
Ara mateix, el més important és mesurar, ja que hi ha molt dogmatisme i opinions molt fortes sobre el tema, que no sé fins a quin punt estan sustentades amb dades. L’altre és començar com més aviat millor, ja que es tracta d’un sector que es mou a una velocitat impressionant.
A més, cal entendre aquesta nova figura de ciutadà productor, i adaptar-hi qüestions com els tributs, els drets dels consumidors, i les llicències. Cal començar en aquells sectors on ha tingut un major impacte, com la mobilitat, el turisme o les finances.
Hi ha una certa por per part de l’administració a afrontar aquests canvis?
Tothom vol anar cap a l’escenari de futur, però ningú vol ser el gestor d’aquest canvi, que implica grans reconversions sectorials. L’Autoritat Catalana de Competència (ACC), per exemple, parla de mesures compensatòries, amb casos com el dels taxis, on hi ha tota una regulació de llicències, i es produeix una inversió en material… Cal veure de manera equilibrada fins on l’administració ha establert un escenari regulatori concret, i si es canvia aquest escenari, caldrà compensar aquesta inversió. L’ACC recomana, per exemple, que els darrers en entrar al mercat rebin majors compensacions, ja que han pogut obtenir un retorn menor de la inversió, mentre que els que porten més anys ja han compensat aquella inversió. No és una proposta clara encara, però és una idea interessant.
A més curt termini, com es pot solucionar un conflicte com el de l’Ajuntament de Barcelona i Airbnb?
Cal mesurar, intentar evitar dogmatismes i apriorismes, i cal una major transperència, fent servir els ciutadans més partícips dels processos de regulació. Cal que tothom formi part del debat. Potser, com comentava, no es tracta d’un tema de limitar llicències, sinó limitar el volum de pernoctacions a la ciutat.
Per això caldria una important col·laboració entre Airbnb i l’Ajuntament de Barcelona….
És una economia on la confiança entre desconeguts fa moure-ho tot, i per tant, cal que hi hagi major confiança també entre plataformes i administracions.
L’economia col·laborativa, una realitat sense resoldre a Catalunya
