Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Raul Ramos (Barcelona, 1972) és professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i un dels investigadors del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional del centre. L’activitat acadèmica de Ramos es centra, entre altres temes, en l’estudi de les desigualtats en el mercat laboral, i recentment ha analitzat els efectes de la implantació de de salaris mínims locals o regionals en diversos punts del món.
Com neix el debat sobre l’establiment d’un salari mínim català o d’àmbit local?
El punt de partida del debat, que s’està produint a diversos països, és que el salari mínim establert a nivell estatal és massa baix. Estem acostumats a pensar que el treball és una manera de sortir de la pobresa, i el que estem observant és que comença a haver-hi un col·lectiu de gent que, tot i tenir feina, no té suficients ingressos com per poder subsistir.
Abans de la reforma de la negociació col·lectiva, quan sindicats i patronal seien a negociar convenis col·lectius, aquests nivells salarials tenien en compte els diversos nivells de preus a cada territori. No cal oblidar que la negociació col·lectiva a Espanya domina a nivell sectorial i provincial, i per tant els salaris establerts als convenis col·lectius, sempre milloraven el salari mínim estatal. Tot i això, aquest mecanisme ha deixat de ser suficient a causa de la reforma laboral, ja que aquesta afavoreix la negociació empresarial. S’ha passat d’una situació en la qual el 90% dels treballadors estaven inclosos en convenis col·lectius, a una en la que aquest percentatge va disminuint, i cada cop serà més necessari intervenir per millorar aquesta situació.
A qui beneficiaria l’establiment d’aquest salari mínin?
A l’estat espanyol, només un 2% dels treballadors es veuen afectats pel salari mínim fixat pel govern central. Per tant, veiem que el percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors, si fixéssim un sou en línia amb el que s’estableix a la Carta Social Europea. La situació no milloraria només pels que estan entre aquests dos salaris, sinó també pels que estan una mica per sobre dels 1.000 euros, ja que es produiria un cert efecte dominó.
Quins efectes negatius podria tenir aquesta mesura?
Hi hauria un increment de costos laborals, que habitualment les empreses afronten traspassant aquests costos als preus. Hi ha una certa evidència que, en aquells sectors de serveis molts centrats en el mercat local hi haurà, encara que sigui transitòriament, un augment de preus. Tot i això, en el cas dels Estats Units, s’ha vist que aquest repunt és temporal i sempre inferior a l’augment salarial, i per tant, s’aconsegueix reduir la pobresa.
“El percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors”
L’altra possibilitat és que, davant l’increment de costos, els empresaris intentin substituir alguns treballadors per màquines, o, alternativament, es busquin persones més qualificades. El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats.
Caldria establir mesures per pal·liar l’augment de preus i aquesta disminució de llocs de treball?
Cal recordar que estem parlant d’increments reals moderats, ja que el salari mínim real a Barcelona no és de 655 euros, és més elevat, ja que s’apliquen diversos convenis col·lectius. A més, no es tractarà d’un canvi sobtat, hi haurà un període d’adaptació i no cal esperar que tingui un gran impacte sobre l’ocupació. No provocaria la pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball.
Sí que caldria una major atenció de polítiques actives de formació i ocupació per als joves. Una altra mesura que s’ha dut a terme en algunes regions és discriminar entre franges d’edat, o acompanyar el nou salari mínim amb noves mesures com impostos sobre la renda negatius, o una renda bàsica.
“El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats i, per tant, caldrà acompanyar-ho d’altres mesures”
En qualsevol cas, val la pena recordar que si la situació s’analitza de manera correcta, estudiant quin horitzó temporal pot tenir la mesura, com repercutirà sobre determinats col·lectius, i buscant iniciatives per ajudar a superar aquests problemes, no ha de tenir cap efecte negatiu. És més, cal remarcar que impulsar un sou mínim més elevat repercuteix favorablement en la capacitat de consum d’un segment de població que consumeix localment. Per tant, tindrà un impacte positiu sobre el consum, i sobretot sobre el consum local.
L’augment dels costos laborals pot restar competitivitat a les empreses catalanes?
L’evidència deixa clar que la competitivitat és un debat estèril, ja que les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basades en un model de baixos salaris. Podem trobar-nos amb algun segment que pugui tenir problemes, com és el cas d’alguns àmbits molt orientats al turisme, però crec que estem parlant de temes molt anecdòtics, ja que no som un país que competim internacionalment a través dels nostres salaris baixos.
Un salari mínim català o barceloní aconseguiria pal·liar la desigualtat social?
Sobre això no hi ha una evidència clara. S’aconsegueix reduir la desigualtat salarial, ja que la part més baixa de l’escala de salaris s’acosta als altres segments i es millora el benestar d’aquests treballadors. Tot i això, es crearà una major dificultat d’inserció laboral per certs col·lectius, i quan es mira des d’aquesta perspectiva més àmplia, hi ha estudis que indiquen que es millora la situació de tothom, mentre que n’hi ha d’altres que apunten que un determinat col·lectiu té més dificultats, i per tant, com dèiem, cal acompanyar-ho d’altres mesures.
“Les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basdes en un model de baixos salaris”
L’avantatge és que la reducció d’ajuts socials que representa per l’administració la millor situació dels assalariats, pot aprofitar-se per destinar aquests diners a altres col·lectius. No té perquè implicar un augment de la despesa pública, sinó que es poden destinar més recursos a un segment més específic de població.
Quina contrapartida o quines mesures poden demanar des del món de l’empresa?
Cal tenir en compte que hi ha empreses que són conscients que tenir un model com l’actual genera una situació molt inestable, que té un cost per la demanda. Per tant, un primer al·licient pot ser l’augment de les vendes gràcies a l’increment de la renda. A més, algunes empreses poden creure en la mesura per raons socials, per qüestions de responsabilitat social corporativa. Finalment, dins la reduïda capacitat normativa dels ajuntaments, es pot arribar a oferiar algun tipus d’exempció fiscal, com en impostos com el de l’IBI.
Des d’una perspectiva catalana, i pensant en un escenari de futura independència, un possible al·licient seria la promesa de trencar la dinàmica actual espanyola, amb uns costos laborals molt elevats a causa de les cotitzacions socials. Si tenim un marc de relacions laborals d’entorn català, seria una bona estratègia oferir cotitzacions més equilibrades a canvi d’un salari mínim català.
“Cap a un salari mínim català?”
