Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Fins ara, Canadà no era valorat, habitualment com un dels principals focus d’oportunitat per a les empreses catalanes que exporten a l’estranger. Tot i això, aquesta situació pot canviar radicalment gràcies a la signatura del tractat de lliure comerç i inversió (CETA, per les seves sigles en anglès) entre la Unió Europea i el país nord-americà el passat 30 d’octubre. El text obre la porta a tot un seguit de noves possibilitats per als empresaris catalans que vulguin incrementar la seva presència a la regió.
“La Comissió Europea preveu un creixement de les exportacions del 20% durant els propers anys, gràcies a l’acord, i creiem que l’augment a Catalunya pot situar-se en aquesta línia”, afirma Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. Segons dades de l’entitat, durant 2015 es van exportar béns per valor de 220 milions d’euros al país, un 0’3% del volum d’exportació catalana, que es va centrar en productes químics, farmacèutics i maquinària.
Des d’ACCIÓ, però, apunten que ja fa un temps que creix el nombre d’empreses que fan negocis regularment a Canadà, que actualment se situa en 660. “Hem duplicat el nombre de projectes que portàvem a Canadà entre 2013 i avui”, explica Romero. El responsable espera, a més, que l’obertura de la contractació pública canadenca a les empreses europees “permetrà augmentar la presència” de companyies catalanes en els processos de licitació del país.
Productes mediterranis
Un altre sector que es pot veure afavorit pel nou acord és el dels productes alimentaris mediterranis, que generen un gran interès entre els canadencs. “És un mercat a treballar, i ara que hi ha majors facilitats per vendre, pot ser una bona oportunitat pels productors d’oli d’oliva”, explica Fina Canals, propietària gerent d’Oli de Ventalló. La companyia ja va vendre els seus productes a Estats Units i a Canadà, a través d’una tenda en línia, durant el 2014 i el 2015, i actualment està en converses amb un distribuïdor per exportar de nou a la regió.
“Canadà sempre ha estat un mercat prioritari, amb la qual cosa s’entén que aquest nou tractat facilitarà els tràmits i les relacions comercials, i hauria de ser molt positiu”, comenta Xavier Armengol, director comercial internacional de la bodega Torres, amb seu a Vilafranca del Penedès. El 2015 la firma va vendre 1,7 milions de botelles de vi a Canadà, un 4% sobre el total de les seves exportacions.
D’altra banda, Armengol perfila un país on encara no es distingeixen els productes de l’estat espanyol per zones geogràfiques, i on el Québec, a causa de la seva condició francòfona, és la província amb major interès pels productes mediterranis. En qualsevol cas, els empresaris exportadors consultats destaquen l’estabilitat econòmica, l’alt nivell de renda i la baixa taxa d’atur com a principals punts forts del mercat canadenc.
Recel popular
La signatura del CETA s’ha vist amenaçada, després de set anys de negociacions, per l’oposició de nombrosos moviments contraris a la globalització i al lliure comerç. Es tracta d’un rebuig del qual el futur president nord-americà, Donald Trump ha fet gala durant la campanya electoral, criticant durament l’acord de lliure comerç del seu país amb Mèxic i Canadà, el NAFTA, o el futur bloc comercial amb una dotzena de països de la conca asiàtica del Pacífic, el TPP.
En el cas europeu, aquest descontent es va traduir en l’oposició al CETA del parlament regional de Val·lònia, a Bèlgica, que va paralitzar la conclusió de l’acord durant unes jornades. Finalment, la inclusió de noves provisions per garantir els drets laborals i els estàndards mediambientals de les companyies d’ambdues regions van fer possible l’acord.
“El principal recel contra aquests tractats és que es pensa que es perdrà ocupació local a causa de l’entrada de productes estrangers, però l’experiència ens diu que, de fet les exportacions també creixen molt, la qual cosa acaba generant ocupació”, descriu el responsable d’ACCIÓ, Joan Romero. Segons l’expert, les empreses pimes catalanes, que exporten arreu del món, són les principals beneficiades, ja que gràcies a la reducció de preus en productes finals o menors, també “es guanya en competitivitat”.
Malgrat tot, Serrano admet que les repercussions d’aquests pactes preocupen, ja que “hi ha recel” i a vegades les negociacions “no es duen a terme sota la mirada pública”. “En el cas del Ceta, però, quan s’analitza, es veu que s’està intentant fomentar el comerç entre les dues regions, i que els efectes seran positius a tots llocs”, conclou.
