Redacció
Una Catalunya independent és plenament viable a nivell econòmic dins “el marc global actual”. Aquesta és l’opinió del Nobel d’Economia de 2001, Joseph Stiglitz, que avui ha passat pels micròfons de Matí de Catalunya Ràdio. Stiglitz ha destacat que els estats petits poden tenir “major flexibilitat” a l’hora de prendre decisions econòmiques pròpies, i ha defensat la necessitat de comptar amb una moneda pròpia.
“El país amb la crisi més profunda ha estat Islàndia, i Islàndia, tanmateix va tenir una recuperació molt ràpida. Aquest país és una desena part de Catalunya, però va aconseguir tenir la seva pròpia moneda”, ha recordat l’expert.
Tot i això, Stiglitz també ha recordat que, per créixer molt, un possible estat independent hauria de cooperar i “no imposar costos” sobre els altres estats, especialment en qüestions com les inversions en tecnologia. Està previst que l’economista es reuneixi avui amb el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.
Crítiques a l’euro i a l’austeritat
Durant la xerrada, l’exassessor de Bill Cllinton també ha criticat durament l’euro, una moneda única que “era impossible que fos exitosa”, a causa de la “gran diversitat de països que en formen part”. Stiglitz ha argumentat que el principal error del Banc Central Europeu va ser, en un principi, centrar-se en controlar la inflació, i deixar de banda polítiques monetàries favorables al creixement i a l’ocupació.
L’economista creu que la millor solució a l’estancament econòmic europeu és avançar cap a la creació de les institucions i mecanismes necessaris per la viabilitat de l’euro, com els eurobons o un fons de garantia comuna. En última instància, Stiglitz proposa dos divises diferents, una per l’Europa del nord i una altra per la del sud, amb tipus canviaris coordinats. “Quan les institucions necessàries s’hagin format, es podrà crear la moneda única”, sentencia.
Així mateix, el professor de la universitat de Columbia ha carregat contra les polítiques d’austeritat, ja que “mai han produït creixement econòmic”. Segons Stiglitz, es va tractar d’una decisió ideològica errònia, que defensa que “amb un govern petit, el mercat funcionarà perfectament”.
Finalment, el Nobel ha advertit dels perills del Tractat Transàtlantic de Comerç i Inversions (TTIP), que actualment negocien la Unió Europea i Estats Units. “El TTIP és un acord per ajudar les multinacionals, les multinacionals especials, com les grans empreses farmacèutiques. Això les ha d’ajudar a costa de les medecines genèriques. Els preus dels fàrmacs pujaran i, per tant, els beneficis de les farmacèutiques també pujaran”, ha sentenciat.
