Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Es tracta d’una realitat incòmoda per la ciutat de Barcelona: més de 14.200 apartaments d’Airbnb de la ciutat van rebre visitants durant l’últim cap de setmana, segons dades de la firma Atlas. La xifra posa de manifest la popularitat del servei per buscar allotjament entre els turistes, malgrat l’amarga disputa que manté amb el consistori.
Airbnb, però, és només una de les moltes plataformes que formen part de la coneguda com a “economia col·laborativa”, que permet als usuaris oferir tota mena de serveis i béns a través d’internet, i que ha sacsejat amb força diversos sectors econòmics. Es tracta, de fet, d’un terme que inclou tota mena de firmes, des de Wikipedia a Wallapop.
Per debatre els riscos i les noves possibilitats que ofereix aquest nou model productiu, avui arranca a Barcelona la segona edició de Ouishare Fest, una trobada amb experts i membres de la indústria per discutir sobre quin model ha de seguir la implantació d’aquestes pràctiques econòmiques i les relacions laborals que s’hi associen.
Un inici divisiu
De moment, l’únic clar és que l’economia col·laborativa és un tema profundament divisiu: alguns dels seus defensors vaticinen que pot apropar-nos a una nova revolució industrial, mentre altres titllen aquest pretès canvi d’enganyifa de les grans empreses de Silicon Valley.
Fins ara, a nivell català, dues grans multinacionals han marcat el debat sobre les plataformes col·laboratives: Uber i Airbnb. La primera, que permetia a qualsevol conductor oferir serveis de transport a través del mòbil, va haver de posar punt i final a les seves operacions a l’estat espanyol després que un jutge determinés a finals de 2014 que es tractava de “competència deslleial” respecte les companyies de taxis. Actualment, l’aplicació està disponible només a Madrid, on compta amb una flota de conductors professionals, i ha condicionat el seu retorn a Barcelona a la implantació d’una “regulació justa”.
De manera similar, les protestes veïnals contra la saturació turística a Barcelona han marcat l’arribada d’Airbnb a la ciutat. La companyia, que permet a qualsevol persona llogar una habitació o una vivenda, ha estat sancionada per l’Ajuntament en diverses ocasions per permetre que pisos sense llicència operin com a apartaments turístics. Per contra, els responsables de la firma destacaven que la mala relació amb l’administració barcelonina és un cas “atípic”.
El “ciutadà productor”
“Si l’economia col·laborativa ha de donar lloc a que empreses que tenen com a objectiu el guany econòmic reclamin una legislació avantatjosa per elles, i desavantatjosa per altres companyies més consolidades, que actuen d’acord amb normes imposades per la societat, no hi estem acord” explica a Més Economia Llorenç Serrano, responsable d’Economia Social, Habitatge i Persones a l’Atur de CCOO de Catalunya. Concretament, Serrano adverteix de la falta de fiscalització d’aquests intercanvis econòmics, la pèrdua de protecció per part dels consumidors d’aquestes noves plataformes, que “han de poder reclamar les assegurances i la formació exigible als professionals”, i les relacions pseudo-laborals “no regulades i sense dret de representació” que es generen entre proveïdors de serveis i els propis portals d’internet.
Per posar solució a alguns d’aquests problemes, la comissió del Parlament de Catalunya dedicada a analitzar el nou model productiu defensava la necessitat d’impulsar la creació d’una nova figura legal, la del “ciutadà productor”, que permeti “establir els límits a partir dels quals l’activitat s’ha de dur a terme per mitjà de la figura de l’empresari o el professional”. Serrano, però, considera que la figura de l’autònom pot cobrir perfectament aquesta necessitat, “amb unes cotitzacions que donen uns mínims drets, i que cobreixen la possibilitat de fer qualsevol activitat professional”.
Model a l’alça
Malgrat aquests desacords, sembla clar que aquesta nova manera de consumir seguirà creixent en el futur. La consultora Pwc preveia que el volum de negoci dels cinc principals sectors de l’economia col·laborativa (finances col·laboratives, allotjament entre iguals, mobilitat entre iguals, serveis domèstics per encàrrec i serveis professionals per encàrrec) creixerà fins a generar 570.000 milions d’euros a la Unió Europea el 2025, molt per sobre dels 28.000 milions del 2015. L’informe apunta a que els proveïdors de serveis seran els principals beneficiaris, i s’emportaran fins a un 87% dels guanys d’aquestes transaccions. De moment, s’han creat almenys 275 organitzacions d’economia col·laborativa en els nou països europeus analitzats per la firma.
D’altra banda, no totes les plataformes generen la mateixa controvèrsia que han causat Uber o Airbnb. Social Car, una firma fundada a Barcelona el 2011, facilita el lloguer de cotxes entre particulars, ofereix una assegurança pels conductors i confecciona una factura per als llogaters que inclou l’IVA corresponent a l’activitat econòmica. “Els propietaris ho aprecien, ja que sembla que al final la gent que s’apunta a l’economia col·laborativa siguin defraudadors per naturalesa, i això no és així”, comenta a Més Economia Mar Alarcón, presidenta executiva de la companyia.
Alarcón recorda, a la vegada, que el sector del lloguer de vehicles va ser liberalitzat a l’estat espanyol el 2010 i espera que es segueixi flexibilitzant “la normativa fiscal i laboral actual” per activitats. Per ella, és vital evitar la professionalització de l’activitat per part dels usuaris, però també que sigui “més fàcil” que els ciutadans compleixin les seves obligacions fiscals.
A més, l’emprenedora recorda que la pròpia indústria admet que serveis com els de Social Car fan que més consumidors “deixin de tenir cotxe i comencin a llogar-ne més sovint”. Social Car i plataformes com Ouishare, que busquen promocionar l’economia col·laborativa, argumenten també que els nous sistemes de prestigi en línia, en què els usuaris poden ‘posar nota’ a aquests ‘ciutadans productors’, pot complementar els actuals controls administratius per realitzar una activitat.
Nova regulació sectorial
Per tal de regular millor aquest nou model productiu i resoldre alguns d’aquests conflictes, la Generalitat va crear el juny passat una comissió interdepartamental per al Desenvolupament de l’Economia Col·laborativa, que té com a objectiu fixar els criteris per regular aquestes noves activitats comercials en cada sector. “Està clar que l’economia col·laborativa és una nova forma d’economia que es quedarà i que cal fer front a la seva reforma”, declara a Més Economia el secretari d’Empresa i Competitivitat i president de la comissió, Joan Aregio.
Aregio destaca la necessitat que l’economia col·laborativa estigui “sotmesa a règim tributari, com qualsevol altre activitat econòmica”, a través d’establir criteris i requisits concrets per cada sector. Des de la secretaria d’Empresa i Competitivitat es recorda que cal evitar que “l’economia col·laborativa no sigui una economia submergida”, per evitar situacions d’inseguretat tant als produtors com als usuaris.
Pel que fa als requisits d’entrada del mercat, sovint considerats massa estrictes per les plataformes col·laboratives, la Generalitat admet que està “fent un esforç” per simplificar-los. Aregio, pèro, puntualitza que no es poden produir activitats econòmiques fora de la legalitat: “l’administració ha de tenir coneixement i control de la seva existència. No és acceptable, que per exemple, s’anunciï una activitat econòmica que no compleixi amb la normativa. Ho faci qui ho faci”.
En qualsevol cas, i a l’espera d’una nova normativa adaptada a aquest nou model productiu, és clar que aquest nou model seguirà generant detractors i defensors per igual.
