La darrera mesura del govern de l’Aràbia Saudita per afavorir la contractació de treballadors locals ha desfermat la controvèrsia entre les autoritats polítiques i econòmiques del regne àrab.
El govern de Riad porta anys intentant, infructuosament, augmentar el percentatge de treballadors saudites en tots els àmbits. A l’Aràbia Saudita hi viuen 32,6 milions de persones (20,4 milions saudites i 12,2 milions estrangers). Pel que fa a la població activa, els percentatges s’inverteixen: hi ha 13,5 milions de treballadors (5,8 milions saudites i 7,7 milions d’estrangers).
Els generosos ingressos del petroli que les darreres dècades han omplert les arques de l’Estat, han permès que bona part de la població saudita gaudeixi d’un cert nivell de vida a base de subsidis, descomptes, exempcions fiscals o bé a través de l’accés a un lloc de treball en el sector públic. Però els darrers anys, a causa de l’augment de la població, de la recessió econòmica i de la prudència davant la previsible reducció en les properes dècades de la demanda mundial de combustibles fòssils derivada de la transició energètica, l’Estat s’ha llençat a un pla de reformes econòmiques que passa per substituir els treballadors estrangers per personal local. Actualment hi ha més de 3 milions de saudites sense feina i l’atur supera el 30 per cent entre els joves.
Fins ara, l’Estat animava els joves a estudiar i treballar, o bé incentivava la contractació de saudites amb un èxit relatiu. Els saudites són en part responsables del fracàs dels plans de saudinització de molts àmbits professionals perquè són reacis a acceptar una feina poc remunerada o amb un baix prestigi social. A més a més, les professions amb millors salaris exigeixen una qualificació i una experiència que, en molts casos, només poden oferir treballadors estrangers.
En aquesta ocasió, però, Riad ha optat per un mètode més expeditiu. Ha decidit acomiadar els estrangers que desenvolupen la seva activitat laboral al sector públic, i penalitzar amb noves càrregues impositives les empreses privades que contractin més estrangers que saudites.
Pel que fa a l’Administració, l’any passat es va anunciar la progressiva substitució dels 28.000 empleats públics estrangers per saudites. El pla, que ha de culminar l’any 2020, va començar l’octubre amb la negativa de la Universitat Rei Saüd a renovar el contracte de 478 treballadors forans.
Això no és tot, el Ministeri de Treball i Desenvolupament Social va publicar una llista de 12 activitats professionals prohibides per als estrangers. La mesura entrarà en vigor a partir del dia 1 de muhàrram de 1440, el cap d’any islàmic, que correspon a l’11 de setembre de 2018. A partir d’aquesta data només els ciutadans saudites podran treballar en rellotgeries, òptiques, botigues d’equips mèdics, botigues d’electrònica, punts de venda de peces de recanvi de cotxes, botigues de material per a la construcció, punts de venda de catifes, botigues d’automòbils i motos, botigues de mobles per a la llar i material d’oficina, punts de venda de peces confeccionades, de roba infantil i d’home, botigues de parament de la llar i pastisseries.
Participació de les dones en el mercat de treball
L’exclusió de la mà d’obra estrangera en aquests àmbits forma part d’un ambiciós pla que també contempla la incorporació de la dona al món laboral. Entre d’altres, a l’octubre de 2017 es va llançar un programa per augmentar la presència de dones en les botigues de roba, maquillatge i complements femenins.
Pel que fa a la pressió econòmica per desincentivar la contractació de mà d’obra estrangera, ha estat fortament contestada pel Consell de Cambres de Comerç Saudites. L’organització ha sortit al pas rebutjant la llei que des de gener imposa un nou impost sobre les empreses que tinguin contractats més estrangers que ciutadans saudites. Concretament, aquestes empreses han de pagar 107 dòlars al mes per treballador estranger. En el cas que la presència de personal local i forani estigui igualada, l’empresa ha de pagar 80 dòlars per expatriat. Aquest import serà de 133 dòlars el 2019 i augmentarà fins als 187 dòlars el 2020. Finalment, les companyies amb un percentatge de treballadors estrangers més elevat hauran de pagar 160 dòlars al mes per empleat forà a partir de 2019. Aquest impost s’incrementarà fins als 213 dòlars el 2020.
Algunes empreses asseguren que si l’impost es manté, hauran de tancar, deixant sense feina els estrangers i també els saudites que hi treballen. De fet, l’aplicació immediata d’aquesta taxa forçarà el tancament de moltes empreses petites i mitjanes, amb el conseqüent perjudici per a l’economia nacional. En canvi, les grans empreses de la construcció i les petrolieres es poden permetre pagar el nou impost sense haver d’arriscar-se a perdre els treballadors estrangers amb poca formació i mal remunerats que formen el gruix de les seves plantilles.
El govern també dificulta la presència d’immigrants al país per una altra via. L’impost a les empreses se suma a la taxa presentada al juny de l’any passat i que obliga els treballadors estrangers a pagar mensualment els següents imports per cada membre de la família al seu càrrec: 27 dòlars el 2017, 53 dòlars el 2018, 80 euros el 2019 i 107 euros el 2020. L’estranger que tingui tres persones a càrrec, per exemple la dona i dos fills, haurà de pagar enguany 1.920 dòlars per aquest concepte. Aquest import és prou important si tenim en compte que el sou mitjà dels estrangers és d’uns 12.000 dòlars anuals. Mentre que el dels saudites que treballen en el sector privat és de 25.000 dòlars.
El programa ‘Visió 2030’
Des que el príncep hereu Mohammad bin Salman va anunciar el 25 d’abril de 2016 el programa Visió 2030 per a reduir la dependència del país del petroli s’han succeït els anuncis de reforma, de liberalització de l’economia i d’incorporació de la dona al món laboral. El canvi que ha cridat més l’atenció d’Occident ha estat la fi del veto a conduir de les dones que entrarà en vigor al mes de juny. Però n’hi ha d’altres de tant o més significatius. Les darreres novetats en aquest sentit són l’anunci que les dones podran iniciar un negoci sense necessitat d’obtenir el permís dels seus pares, marits o germans, segons el cas. També podran accedir a nous àmbits professionals dins el cos de policia i la Fiscalia i podran obtenir la llicència per a exercir de guies turístics.
Visió 2030 pretén introduir reformes polítiques i econòmiques, reforçant la inversió, la creació de llocs de treball, les privatitzacions i l’augment de les exportacions. Tot això per reduir la dependència del petroli, que actualment proporciona el 80% dels ingressos del país. També es vol incrementar el pes del sector privat del 40% del PIB actual al 65%.
La dependència del petroli ha restringit el creixement de l’Aràbia Saudita en altres àmbits. Per exemple, ha limitat la creació industrial i ha creat una societat molt poc emprenedora i dependent dels ajuts estatals. En general, els saudites estan acostumats a rebre subvencions als béns bàsics com l’aigua i l’electricitat, i a pagar pocs impostos a canvi de la lleialtat al règim. Això a costa d’un creixent dèficit que l’Estat no pot assumir indefinidament.
Per això, alguns analistes preveuen un desconcert i fins i tot un descontentament popular en els propers anys a causa de la reducció en els subsidis i la forçada entrada de molts saudites al món del treball a través de professions poc gratificants. Les novetats també afecten el món de la cultura. Aquest any s’ha permès l’obertura de cinemes al país després de 35 anys de prohibició i s’ha anunciat la construcció d’una sala d’òpera.
Certament, els aires de canvi a Aràbia no són rebuts per tothom amb el mateix optimisme. Per exemple, diverses fonts atribueixen l’augment dels casos de divorcis a la influència estrangera. La principal personalitat religiosa del país, el gran muftí Abdul-Aziz bin Abdul·lah al-Sheikh, ha dit que “els concerts i els cinemes són una depravació” i que els cinemes podrien “mostrar pel·lícules llibertines, obscenes, immorals i atees, perquè recorreran a pel·lícules importades per a canviar la nostra cultura”. Al-Sheikh també ha afirmat que les dones que condueixin estaran exposades al dimoni. Altres ulemes han assegurat que conduir perjudica els ovaris de les dones, que no poden conduir perquè tenen un quart de cervell, que no hi haurà mai més dones verges… Tot indica que aquestes opinions no són majoritàries, però representen una part gens menyspreable de saudites.
Malgrat tot, no hi ha dubte que l’Aràbia Saudita es mou, però no sempre en la bona direcció o amb l’èxit esperat. Tot sovint, es produeixen reformes que criden molt l’atenció dels mitjans estrangers, com la possibilitat que les dones puguin conduir, però que no impliquen cap canvi en l’organització política o econòmica, la manera de fer, ni la mentalitat de la societat saudita.
El fracàs del bus turístics de Jeddah, la ciutat més cosmopolita del regne, és una bona metàfora de l’impacte real de molts dels canvis aparentment revolucionaris, però en el fons superficials, que l’Aràbia Saudita està experimentant els darrers temps. L’autobús turístic va ser presentat al març i abans de tres mesos va anunciar la seva desaparició. El vicepresident del Comitè de Turisme de la Cambra de Comerç i Indústria de Jeddah va deixar clara la manca de planificació i de cura de les autoritats a l’hora de gestionar els recursos públics quan va reconèixer que “com no hi ha turistes de fora, el projecte ha estat un fracàs”.
