Redacció i Agències
Espanya ha dedicat masses diners a l’alta velocitat, en detriment del tràfic de mercaderies pel Corredor Mediterrani, segons la Unió Europea. Així ho ha explicat en una entrevista a l’ACN l’auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, un dels autors d’un informe de l’organisme que denuncia el “rendiment insuficient” de la infraestructura internacional.
“A Espanya, el 95% dels fons s’han dedicat en el període 2007-13 a projectes d’alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat”, diu Pascual Gil, que adverteix la CE que “cal una política coherent” per complir els seus propis objectius de transport ferroviari de mercaderies.
En els tres primers anys de funcionament de la connexió ferroviària Figueres-Perpinyà, del 2011 al 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l’objectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 previst pel 2019. Actualment, cada dia menys de quatre trens de mercaderies utilitzen el tram Figueres-Perpinyà per creuar la frontera, mentre que 19.000 camions ho fan per carretera. “Físicament la secció internacional està construïda, els diners no han desaparegut, però és veritat que quan fem referència al tràfic de mercaderies, està molt per sota de les expectatives”, assenyala Pascual Gil.
L’auditor del TCE culpa “els problemes de coordinació entre l’Estat francès i Espanya” dels mals resultats d’aquest tram, assenyalant en concret que de la part catalana “encara queda per connectar la línia a determinats ports o indústries”. La connexió del Port de Barcelona “s’ha començat, però en queden d’altres, com la de Tarragona, o la de les indústries” concretes, destaca Pascual Gil. “Per veure els resultats la línia completa i la connexió a tots els ports propers i a les indústries s’ha de fer. Porta temps, o és una qüestió de prioritats”, indica.
El retard en la construcció d’aquestes connexions ferroviàries pot fer perdre competitivitat a les empreses de la zona, afirma l’expert. “Si el ferrocarril no aconsegueix complir amb les expectatives de les indústries, es veuen obligades a utilitzar el transport per carretera, que probablement sigui el més contaminant”, destaca.
Retards als principals corredors europeus
Pascual Gil remarca que “la gestió del trànsit, la falta de liberalització a la pràctica i el problema de transparència” afecten el corredor mediterrani de mercaderies, però “no exclusivament”. “Els problemes que el Tribunal de Comptes ha pogut identificar s’apliquen a diversos corredors”, puntualitza. Per això, el TCE demana a la Comissió Europea i els estats membres que analitzin bé com inverteixen els diners i els adverteix que, a aquest ritme, no assoliran els seus propis objectius de traslladar el transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril.
Segons Pascual Gil, cal “una assignació coherent dels fons comunitaris”, donant “més diners al ferrocarril que al transport per carretera” i assignant-los “tenint en compte les necessitat específiques” del sector. Per això, recorda que és prioritari “connectar les línies de tren amb els ports” i introduir millores per “permetre que circulin trens més llargs”.
Pressió de la Generalitat
El maig passat, la Generalitat de Catalunya va impulsar la celebració de la primera Taula Estratègica pel Corredor Mediterrani, que va incloure representants de l’àmbit polític, social i empresarial català. La iniciativa aspira a reclamar davant l’Estat espanyol noves inversions per la infraestructura, i s’espera que el País València celebri una reunió similar properament.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha ressaltat en diverses ocasions la necessitat de comptar amb una connexió ferroviària amb els ports de Barcelona i Tarragona, ja que “bona part de la demanda del Corredor es genera en aquests dos ports”.
