Eduard Fernández
Des del cinc d’agost passat, els usuaris de la línia de trens regional R16, que uneix Tortosa amb Barcelona, han vist com la durada del trajecte s’incrementava en vuit minuts. A dia d’avui, el temps de viatge entre la capital del Baix Ebre i la Ciutat Comtal se situa, de manera oficial, entre les 2.38 i 2.48 hores. En principi, es tracta d’una modificació horària provisional, pactada entre la Generalitat i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif). El canvi, però, s’ha convertit també en un camp de batalla polític, i en un test de proves que marcarà les futures relacions entre Adif i el govern català.
La Generalitat és l’encarregada de planificar els horaris dels diversos trens catalans, peró Adif és el titular de la infraestructura ferroviària, i determina el temps de durada de cada trajecte. Així, els dos organismes han de negociar conjuntament l’establiment de nous horaris per la circulació dels combois regionals i de rodalies.
Durant els últims mesos, però, la Generalitat ha advertit que no acceptaria nous canvis horaris plantejats “unilateralment” per l’Adif, ja que això suposaria “cronificar” els retards que pateix el servei regularment. En canvi, el conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha reclamat una negociació línia per línia per millorar la qualitat de la xarxa de Rodalies i Regionals i descobrir “quines inversions s’han de fer; quan comencen aquestes inversions i quan acaben”.
Es tracta de la resposta oficial a l’alarmant falta de fiabilitat dels serveis ferroviaris catalans. “Vam tancar l’any a Rodalies amb un 94% de puntualitat i ara és del 86%; i si ja era escandalosa la puntualitat a Regionals, que al darrer trimestre de 2015 la situàvem en un 58%, ara es troba al 49%”, explicava el conseller, referint-se a les dades sobre el primer quadrimestre del 2016. El dirigent creu que el problema és causat per “un dèficit important per falta de manteniment”, i vol augmentar la pressió per aconseguir noves inversions en la xarxa catalana.
La R16, “líder” en retards
La Generalitat centra ara la seva atenció en el funcionament de la R16 per determinar si s’accepten noves variacions en la durada dels trajectes de tren en un futur. Cinc dies després de l’entrada en vigor dels nous horaris, el govern advertia que l’índex de fiabilitat de la línia havia augmentat del 15% al 65%, encara per sota del 90% exigit per la Generalitat per seguir pactant nous canvis horaris amb l’Adif.
Pocs dies després, un comboi procedent de l’Estació de França, a Barcelona, en direcció l’Aldea, es va avariar entre Calafell i Sant Vicenç de Calders. Uns 900 passatgers es van veure afectats per la incidència, que va alentir les línies R2 de Rodalies i les regionals R13, R14, R15 i R16. Davant els fets, el conseller Rull va criticar l’antiguitat de la màquina avariada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va enviar un missatge contundent a través de Twitter: “Ens prendran el pèl fins que no els ho permetrem més”.
En declaracions a Més Economia, Adif assegura que el principal causant de retards a la ruta entre Tortosa i Barcelona és l’afectació a Mont-roig del Camp, on s’ha de substituir l’enclavament informàtic de la línia, i es preveu normalitzar el trànsit de la R16 entre finals de setembre i principis d’octubre. De la mateixa manera, l’organisme públic ha reiterat el seu compromís a seguir acordant nous horaris que s’adeqüin a “les condicions reals de la circulació”, i adverteix que si la Generalitat no assumeix aquesta tasca, “no s’estarà informant als usuaris del temps de viatge real”.
Recurs contenciós-administratiu
A la vegada que enduria les condicions per negociar nous horaris, el govern català va anunciar el juny passat que havia presentat un requeriment previ a l’Adif pel mal estat de les infraestructures ferroviàries, el pas previ per interposar un recurs contenciós-administratiu davant de l’Audiència Nacional per inactivitat de l’administració. Segons dades de l’executiu, dels 3.560 milions d’euros pressupostats del Pla d’Inversions pactat l’any 2013, que identificava les mancances de la xarxa i planificava les actuacions necessàries entre 2014 i 2016, només un 4% de les actuacions es troben en servei; un 22% s’estan executant o ja estan contractades, i per tant, un 74% segueixen en fase de projecte o estan pendents d’execució. Segons publicava el diari Ara, Adif va invertir, durant el 2015, aproximadament una quarta part de la inversió prevista a Catalunya.
Adif respon a aquestes acusacions recordant que, entre 2012 i 2015, el Ministeri de Foment va invertir, en gairebé 250 actuacions diferents, 795 milions d’euros, el 42% del global de la inversió realitzada en tots els nuclis de rodalies d’Espanya, molt per sobre del 18,5% rebut per Madrid.
“Rodalies no ha estat una prioritat, ja que el gruix d’inversió ha anat a parar al projecte estrella dels governs espanyols, que és l’alta velocitat” afirma Daniel Albalate, professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en infraestructures i polítiques públiques. Per l’expert, es tracta d’una situació de desequilibri, ja que Rodalies, que transport a 300.000 usuaris diàriament, té un impacte social i econòmic molt major que l’AVE, però “s’hi ha invertit molt poc”.
“El gruix d’inversió ha anat a parar al projecte estrella dels governs espanyols, que és l’alta velocitat”
Malgrat tot, Adif assegura que tan sols un 18,5% dels minuts de retard de les línies ferroviàries són causats per problemes relacionats amb la infraestructura de la xarxa, mentre que fins a un 68,5% s’han d’atribuir a causes alienes, com condicions meteorològiques, robatoris o atropellaments.
Transferència de competències
L’avaria del 13 d’agost passat va portar a la Generalitat a reclamar de nou el traspàs total de les competències de vies de tren, catenàries i estacions. “N’estem tips de donar les culpes a Madrid, el que volem és no ser ostatges dels errors dels altres”, explicava Rull, en declaracions recollides per l’ACN. Segons el titular de Territori i Sostenibilitat, el nou ministre en funcions de Foment, Rafael Català, no ha respost a dues cartes enviades per Rull per sol·licitar noves inversions en les infraestructures ferroviàries catalanes.
Albalete, però, creu que, davant la situació actual, una transferència de competències no seria suficient per a solucionar els problemes de la xarxa de trens catalana, i que només una Catalunya independent podria gestionar els recursos de manera prou eficient per modernitzar les infraestructures. “Sense els diners no es podrien resoldre els problemes i per tant, es necessita sobirania financera, ja que no n’hi ha prou amb tenir poder sobre les infraestructures” assegura.
