Eduard Fernández (@eduard_bcn)
La presentació i acceptació a tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat pel 2017 suposa una oportunitat per avançar cap a la creació de noves estructures d’Estat i la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, tal i com relata un anàlisi de directe!cat. A la vegada, s’obre ara un intens període de debats al voltant dels principals punts de fricció entre Junts pel Sí i la CUP: l’augment de l’IRPF sobre les rendes més altes o l’increment de l’impost de patrimoni i de societats.
No obstant això, la proposta de comptes públics presentada avui ja conté algunes claus que, tot i haver quedat relegats a una segona línia mediàtica, han estat consensuades per ambdues parts, o que es poden acabar convertint en monedes de canvi durant les negociacions parlamentàries de les properes setmanes.
A continuació, us en detallem cinc:
- Despesa en Ensenyament: La partida d’Ensenyament creix en els pressupostos de 2017 en 338,5 milions d’euros. La proposta contempla, entre altres mesures, la contractació de 3.599 docents, i 12 milions d’euros extres pel programa de les beques menjador. Tot i això, avui mateix la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, assegurava que el text no recull “propostes i demandes” sobre ensenyament, i que calen uns pressupostos que garanteixin “una escola pública de qualitat”.
- Major pressió fiscal al turisme: L’administració espera augmentar la recaptació fiscal sobre el turisme, principalment, a través de l’aparició de la figura de l’assistent de recaptació, que permetria a plataformes com Airbnb centralitzar la recollida de tributs sobre els pisos que s’anuncien a la seva pàgina. S’espera així fer més fàcil la regularització dels actuals pisos turístics il·legals. A la vegada, es farà pagar un gravamen a tots els creueristes que arriben a Catalunya, fins i tot aquells que hi passin menys de 12 hores, fins ara exempts. Es preveu que les noves mesures augmentin en 3,8 milions d’euros la recaptació fiscal el 2017, i 7,7 milions d’euros els anys següents.
- Inclusió social: El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies rep 193,8 milions d’euros extra que es destinaran, entre altres partides, a la renda mínima d’inserció (70 milions d’euros més), o a serveis d’atenció domiciliària (42 milions d’euros més). La despesa, a més, incorpora 10 milions d’euros per ajudar a ciutadans en risc de pobresa energètica. Malgrat tot, la partida general destinada al departament augmenta en tan sols 20 milions d’euros, una xifra que pot no ser suficient per la CUP.
- Derogació de la llei catalana d’estabilitat pressupostària: La normativa va ser aprovada durant l’època de major inestabilitat de la prima de risc del deute espanyol, quasi dos anys abans que PP i PSOE pactessin la inclusió d’un sostre del dèficit públic a la Constitució. La llei fixava que, a partir de 2018, el dèficit estructural dels comptes públics catalans no podia superar el 0,14% del PIB. Malgrat tot, l’actual anul·lació és eminentment simbòlica, ja que, a la pràctica, la despesa de la Generalitat ha quedat subordinada a les exigències del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El mecanisme fixa les prioritats de pagament de la Generalitat per complir amb el dèficit marcat per l’Estat.
- Impost sobre els grans establiments comercials: El govern establirà un nou impost, de caràcter mediambiental, que gravi els accessos de vehicles privats a aquests recintes comercials, amb un tipus de 0,18 euros per vehicle, segons avançava Nació DigitaL. Tot establiment de 2.500 metres quadrats, o de 1.300 metres quadrats fora del tramat urbà, i que rebi un mínim de 27.000 vehicles anuals es veurà afectat per la nova mesura. S’espera que el gravamen serveixi per recaptar el 2017 uns 14,6 milions d’euros, i el 2018, quan ja s’apliquin durant tot l’any, uns 17,8 milions d’euros anuals.
