Eduard Fernández
“Independencia y boicot comercial: un 2% del PIB catalán. ¡Hagamos que sea un 20%!” piulava, fa un parell d’anys, el compte de Twitter “@BoicotCat”, fent referència a un estudi sobre el possible impacte econòmic d’un boicot espanyol a les exportacions procedents del Principat. Amb poc més de 950 seguidors, el tuitaire és una de les nombroses veus de la xarxa que urgeix a la resta de ciutadans d’Espanya a deixar de comprar productes catalans, per danyar l’economia d’una possible Catalunya independent o, simplement, “castigar” el desig de secessió d’una gran part de la població catalana.
Però quins efectes pot tenir un boicot als productes catalans en cas d’independència? Un nou informe, elaborat pels economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, i publicat a l’últim número de la Revista de Catalunya, afirma que qualsevol campanya d’aquest tipus tindria uns efectes negatius “molt limitats” i “més que compensats per altres guanys d’una Catalunya independent”.
Perjudicis “limitats” i concentrats en pocs productes
L’estudi creu que, en el supòsit “extrem” que les empreses espanyoles reduïssin en un 10% les compres de tot tipus de matèries primeres, productes intermedis i béns de capital, i els consumidors de la resta d’Espanya deixessin de comprar el 20% dels productes que compren actualment, el boicot suposaria una reducció de l’1’7% del PIB català.
Tanmateix, Guinjoan i Cuadras Morató, que han elaborat diversos treballs sobre l’economia d’una Catalunya independent, exposen diverses raons per les quals aquesta xifra pot considerar-se exagerada. En primer lloc, els autors afirmen que, tot i que, segons dades del 2014, un 41% de les exportacions catalanes són destinades al mercat espanyol, el nombre de productes venuts a la resta de l’estat ha disminuït de manera contínua durant els últims anys. A la vegada, l’informe apunta que aquest tipus d’accions polítiques solen tenir “efectes limitats en el temps”, i que només afecten aquells productes “especialment representatius o emblemàtics”.
Les xifres de l’efecte frontera
Si bé Guinjoan i Cuadras Morató desestimen els riscos del boicot, altres apunten a possibles conseqüències a més llarg termini. En un estudi publicat el 2014, els economistes David Comerford, Nicholas Myers i José Rodríguez Mora assenyalaven que, en cas d’una possible secessió, els consumidors espanyols deixarien de comprar fins a un 80% dels productes catalans que adquireixen actualment. Aquesta pèrdua es deuria, en gran part, al conegut com a “efecte frontera”, és a dir, els obstacles comercials de tot tipus que hi ha per comerciar entre dos països (afinitats personals, marcs regulatoris, fluxos de població…). Segons els autors, sembla impossible que es segueixin produint intercanvis entre ambdues regions “amb la mateixa facilitat” en cas de secessió, ja que la independència generaria “friccions comercials”.
Aquesta hipòtesis, però, és rebatuda per Pol Antràs i Jaume Ventura, dos economistes de l’associació d’acadèmics a favor de l’autodeterminació “Col·lectiu Wilson”. En un text publicat a la web del col·lectiu, Antràs i Ventura admeten que Catalunya compta amb un elevat grau de relacions comercials amb Espanya, a causa de l’efecte frontera, tot i que remarquen de nou que durant els darrers anys, els empresaris catalans ja han començat a diversificar els mercats en els quals venen els seus productes.
A la vegada, segons els experts, dos factors pal·liarien l’impacte econòmic de la caiguda de les exportacions: que gran part dels productes exportats són béns intermedis, i per tant, en molts casos part dels seus components no són fabricats a Catalunya; i que els fabricants catalans seguirien podent rebaixar el preu de les seves creacions per vendre-les a altres mercats. Amb una caiguda de les compres del 80% a Espanya, la caiguda del PIB català rondaria el 9%, un nivell molt similar al dividend fiscal aconseguit pel govern català al esdevenir un estat independent .
Durant els últims anys els empresaris catalans han començat a diversificar els mercats en els quals venen els seus productes
Malgrat tot, Antràs i Ventura veuen l’escenari de la disminució del 80% quasi impossible, ja que recalquen que els compradors espanyols són “tan assenyats” com els catalans, i per això seguiran comprant productes que els han estat útils fins ara. A més, vaticinen que un possible boicot no afectaria a les multinacionals que produeixen a Catalunya (que suposen un 40% de la facturació manufacturera del país) i que tindria un impacte menor en els béns intermedis (que suposen dos terços de les exportacions catalanes). Tenint en compte aquests factors, els dos economistes vaticinen que un boicot espanyol podria suposar una pèrdua del 1,6% del PIB català.
“L’excepcionalitat” del boicot
Si bé tots els autors admeten que l’impacte exacte d’un boicot espanyol és difícil de calcular, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató puntualitzen que aquest “càstig” als productes catalans és peculiar, ja que altres conflictes polítics de caràcter similar, com el d’Escòcia i el Regne Unit o el del Quebec i Canadà, no han produït crides similar entre els consumidors.
Guinjoan i Cuadras Morató atribueixen el fenomen a que part de la societat espanyola segueix considerant determinades accions polítiques de Catalunya com a “deslleials”, basant-se en el tradicional suport de la burgesia catalana als polítics de Madrid, comprat a canvi de polítiques proteccionistes que afavorien els seus negocis.
En qualsevol cas, es pot dir que es tracta d’una animadversió quasi centenària: l’informe publicat a Revista de Catalunya inclou un cartell polític, que data de l’època de les negociacions del primer Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, que adverteix als consumidors espanyols: “Mientras las contribuciones e impuestos, graven [sic] hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica. […] ¡Comerciantes! ¡Pueblo! Hasta no saber a qué ateneros, no compréis productos catalanes” .
