Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Es tractarà d’una simbòlica mostra d’unió entre el País Valencià i Catalunya davant l’Estat. La cimera d’aquest dilluns entre el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el seu homòleg valencià, Ximo Puig, tindrà com a objectiu reclamar al govern espanyol un nou impuls en la construcció del Corredor Mediterrani, la xarxa de comunicació que ha de connectar el litoral peninsular amb la resta d’Europa.
Després d’una trobada a porta tancada, els dos mandataris participaran en una sessió de treball amb la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani i del Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani, que integren representants de diversos sectors, com cambres de comerç, ports, sindicats, universitats, administracions locals o partits polítics. La trobada aspira a crear una agenda compartida pels dos governs per seguir impulsant les actuacions necessàries per fer realitat el Corredor, i recull una reivindicació cada cop més present entre el teixit empresarial valencià i català.
Exportacions poc competitives
“La manca del Corredor Mediterrani té uns efectes gravíssims […], provoca una menor rendibilitat en les nostres empreses, que són molt exportadores”, assegura Joan Amorós, el president de FERRMED, una associació sorgida del món empresarial per impulsar la infraestructura internacional.
El Corredor Mediterrani engloba un territori que concentra el 44% del PIB de l’estat espanyol, el 50% de les seves exportacions i el 47% de les empreses. Tot i això, les obsolotes connexions amb el continent en diversos punts de l’entramat resta competitivitat a les economies de la zona. Amorós destaca, per exemple, que la manca d’una via de comunicació eficaç cap a Europa fa que augmentin els costos de transport de molts productes, i impedeix que ports com el de València o el de Barcelona es converteixin en punts d’entrada dels productes provinents d’Àsia cap al continent.
La fabricant d’automòbils SEAT és una de les empreses afectades pels retards en la construcció de la xarxa ferroviària. La companyia envia, de mitjana mensual, més de 32.000 vehicles als mercats europeus des de la seva planta de Martorell i calcula que, si el Corredor Mediterrani estigués complet, podria exportar prop del 30% de la seva producció en tren, casi 2,5 vegades més que la xifra actual.
“L’impacte mediambiental i econòmic serien molt positius, ja que estalviaríem entre un 5% i un 15% de costos de transport per vehicle, segons el país de destí”, afirma SEAT a Més Economia. L’obra per crear el nou corredor de mercaderies entre Martorell i Castellbisbal, que enllaçaria indústries com la SEAT a la xarxa ferroviària d’ample internacional que arriba fins a la frontera, va ser adjudicada pel Ministeri de Foment espanyol el 2013, i segueix incompleta. De manera similar, des de FERRMED s’atribueix la recent fallida de TP Ferro, l’empresa concessionària del túnel del Pertús entre França i Espanya, a la falta d’inversió de l’Estat espanyol, que ha impedit que més trens de càrrega circulessin pel tram transfronterer.
Desprestigi a Europa
La Unió Europea també ha començat a mostrar el seu descontentament amb la lentitud amb la qual avança el Corredor Mediterrrani, que forma part de la xarxa transeuropea de transports i s’estén des del port d’Algesires a la frontera entre Hongria i Ucraïna. En una entrevista amb l’ACN, l’auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, criticava fa unes setmanes el “rendiment insuficient” de la infraestructura internacional, finançada parcialment per fons europeus. “A Espanya, el 95% dels fons s’han dedicat en el període 2007-13 a projectes d’alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat”, assegurava el tècnic.
“A Espanya, el 95% dels fons s’han dedicat en el període 2007-13 a projectes d’alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat”
Entre 2011 i 2013, els tres primers anys de funcionament de l’enllaç ferroviari Figueres-Perpinyà, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, molt per sota dels 8.665 convois de càrrega previstos pel primer any, i dels 19.759 previstos pel 2019.
“La Comissió Europea és perfectament conscient que el govern espanyol no està fent les inversions que s’han de fer i, en aquest sentit, estan força desprestigiats, ja que s’ha detectat que inverteixen en línies no rendibles, aeroports deficitaris o autovies sense trànsit”, explica Joan Amorós, de FERRMED. L’organisme afirma que la comissària de Transport i Mobilitat de la Comissió Europea, Violeta Bulc, els ha assegurat que es buscaran “contramesures per pal·liar els endarreriments” en la connexió, tot i que l’Estat espanyol sigui el responsable de prendre les decisions finals en matèria d’infraestructures.
La cimera entre els presidents del govern català i valencià aspira a fer més visible la problemàtica a nivell internacional, i busca nous recolzaments per impulsar una infraestructura clau per l’economia dels territoris. “Caldra mobilitzar-nos des del món empresarial, sindical, municipal, fent saber a la Comissió Europea que això és una injustícia total, i que va en contra del desenvolupament econòmic d’aquests dos territoris, de l’estat espanyol i de la Unió Europa”, remarquen des de FERRMED.
