Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Qualsevol persona que hagi buscat pis de lloguer a Barcelona ha estat víctima de les pressions per prendre ràpidament una decisió sobre si instal·lar-se en un habitatge, o ha vist com uns altres candidats li han pres l’apartament que volia als nassos. Ara, un nou estudi d’Idealista posa xifres a aquesta dificultat, i revela que fins al 21% dels pisos de lloguer de la capital catalana passa menys de 48 hores al mercat, abans de trobar un inquilí.
Per districtes, la demanda despunta a Sant Andreu, on fins al 40% dels habitatges despengen el cartell de “es lloga” en menys de dos dies. En segona posició hi ha Nou Barris (38%) i Horta Guinardó (31%). Per contra, Sant Gervasi és el punt de la capital catalana on els llogaters tenen més temps per reflexionar abans de prendre una decisió sobre on volen viure, ja que només un 8% dels habitatges són arrendats immediatament.
“Hem passat de considerar que ‘llogar’ és ‘tirar els diners’ a convertir-se en l’opció elegida per milers d’espanyols a l’hora de trobar casa. Això lògicament s’està notant en un augment enorme de la demanda, que no va acompanyada d’un increment similar de l’oferta”, explica el cap d’estudis d’Idealista, Fernando Encinar. Tot i això, l’expert assegura que la revalorització de les rendes no correspon a una bombolla, sinó a l’actualització dels preus després que “hagin estat hivernant” durant la crisi econòmica.
Barcelona, però, no és un cas aïllat, i hi ha altres ciutats de l’estat on és encara més difícil trobar un pis. Els anuncis resposts en menys de 48 hores arriben al 33% a Ourense, i al 25% a Pamplona i Palma de Mallorca. Davant aquestes exigents condicions del mercat, des d’Idealista es recomana als possibles llogaters “no perdre ni un segon” i “tenir diners suficients com per tancar l’operació en qüestió d’hores”.
Per tal de disminuir l’augment de preus en les rendes d’habitatges, la Generalitat va plantejar el gener passat la creació d’un índex de referència de lloguers, al qual tinguin accés els interessats. El Govern buscarà que els propietaris s’adhereixin al referencial a través d’incentius i penalitzacions fiscals coordinades amb els ajuntaments, a través de l’Impost sobre Béns Immobles, l’Impost sobre Societats o l’IRPF.
