Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Els ciutadans madrilenys poden encara avui circular per les autopistes R-3 i R-5, tot i que, a la pràctica, pocs ho facin. Un jutge va decidir, el divendres passat, suspendre la liquidació de les empreses concessionàries de les radials 3 i 5 de la capital espanyola, després que el Ministeri de Foment demanés nou mesos més per realitzar la transició cap a un rescat estatal ordenat de la infraestructura.
La decisió, en principi, només ha aconseguit retardar la desaparició de la concessionària Accesos de Madrid – participada per Bankia, Abertis, ACS i Sacyr-, que provocarà que l’Estat hagi d’assumir-ne els actius i un deute de vora 3.400 milions d’euros, segons Expansión.
“Pot ser que acabi resultant un bon negoci, ja que han sortit molt més barates que si s’haguessin construït a càrrec dels pressupostos”, defensava a TVE, de manera optimista, el ministre en funcions de Foment, Rafael Catalá. Pel responsable de les obres públiques, cal ara esperar que el trànsit retorni a aquestes vies i mantenir-les obertes.
Malgrat tot, la fallida posa de manifest el fracàs del model viari dissenyat per Madrid, que compta ja amb 8 trams en suspensió de pagaments o en procés de liquidació (les radials R-2, la R-3, la R-4 i la R-5, la M-12 que uneix la capital amb Barajas, l’AP-41 de Madrid a Toledo i l’AP-36 d’Ocaña a La Roda). Es tracta, en definitiva, de 682 quilòmetres asfaltats que, a dia d’avui, pengen d’un fil.
Alternativa gratuïta
L’origen d’aquests traçats es troba en l’època del govern de José María Aznar, durant la qual Rafael Arias Salgado primer, i Francisco Álvarez Cascos després, van assumir la cartera de Foment. L’executiu va decidir construir en aquell moment diverses autopistes de pagament per accedir a la capital que transcorrien paral·leles a autovies gratuïtes.
La crisi econòmica i el fet de comptar amb una opció més barata han fet que els conductors fugin de les vies més noves. “Això explica tant la fallida de totes les autopistes radials de Madrid i el seu entorn, com el fet que les noves autopistes no hagin estat capaces de descongestionar la resta de vies d’accés a la capital”, apunta un estudi sobre la viabilitat de la xarxa viària espanyola, realitzat pel Cercle Català de Negocis.
Segons dades de l’informe, la intensitat de circulació en aquests accessos a la capital és d’un 5% respecte la seva alternativa de referència, tot i que les xifres es mouen del 8% (R-3 i A-3) a l’1% (AP-41 respecte l’A-5 i l’A-42).
Familiars de Franco, beneficiats
La factura del nou traçat viari, a més, s’ha multiplicat a causa de la compra dels terrenys per on passa. El Tribunal Suprem va confirmar el desembre de 2014 una sentència que afirmava que tot terreny expropiat per la construcció de les radials hauria d’haver estat considerat “sòl urbanitzable”, ja que tota la zona quedava dins de la circumval·lació madrilenya M-15, que pretén descongestionar el trànsit de la capital. El preu per metre quadrat, fixat inicialment en 28,3 euros, es disparava fins als 3.161 euros.
La sentència ha incrementat les despeses d’expropiació, que segons dades de El País, s’havien xifrat en un principi en 387 milions d’euros, i actualment se situen en 2.190 milions d’euros per les vuit autopistes, dels quals els contribuents n’hauran d’abonar 1.190 milions.
Entre els expropiats als quals s’ha d’indemnitzar hi ha agricultors i petits propietaris, però a la llista, curiosament, també s’hi troben alguns dels principals latifundistes d’Espanya i familiars directes del dictador Francisco Franco. Entre els cognoms beneficiats per la sentència i per la conversió en terreny urbanitzable part de les seves propietats hi ha el de la família de terratinents sevillana De Jove, els hereus de Ramón Serrano Suñer, cunyat de Francisco Franco o el propi nét del dictador, Francis Franco, criticaven tant El País com el Cercle Català de Negocis. “Les concessionàries van expropiar el doble del que necessitaven”, apuntava a més Fausto Sánchez Cano, l’advocat que ha tramitat diversos dels casos de reclamació.
Indemnitzacions a les concessionàries
Finalment, la liquidació de la concessionària Accesos de Madrid suposarà també que el govern central es veurà obligat a abonar indemnitzacions a les diverses empreses que en formen part. Segons Ara, es calcula que aquesta bonificació podria rondar els 600 milions d’euros. La polèmica compensació arriba després del pagament de 1.350 milions d’euros a ACS, presidida per Florentino Pérez, després del tancament de la planta d’extracció Castor, i de que l’Estat admeti que s’haurà d’abonar una nova retribució a la mateixa companyia per la fallida de la concessionària del túnel del Pertús.
