Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Llogar un pis a Barcelona és cada dia més difícil, i més car. Els buscadors s’enfronten amb un mercat on els apartaments desapareixen d’un dia per l’altre (un de cada cinc habitatges és llogat menys de 48 hores després de sortir al mercat, segons un estudi), i amb uns preus que, amb una mitjana de 801,28 euros al mes, se situen a nivells molt similars als d’abans de la crisi econòmica.
De fet, durant els últims tres anys, el valor dels lloguers a la ciutat s’ha accelerat a un ritme més elevat que el de la resta de Catalunya. La renda de la capital catalana va encarir-se fins a un 9% durant el 2016, mentre que a la resta del Principat la variació es va situar en un 3,5%, segons la Generalitat. Malgrat tot, alguns portals d’ofertes immobiliàries ofereixen estimacions més elevades, amb lloguers de llarga durada que se situen fins a un 18,5% per sobre dels preus en el moment més àlgid de la bombolla immobiliària.
Què ha provocat el nou ‘boom’ en el mercat? Diversos experts consultats apunten que l’augment és el resultat d’un còctel explosiu d’alta demanda, provocada per la reactivació econòmica i l’arribada de turisme i professionals estrangers, combinada amb l’escassetat de pisos en el mercat de lloguer, i en especial, de lloguer social.
“Es tracta d’un fort desequilibri, difícil de solucionar perquè a Barcelona queda molt poc espai per continuar edificant, i serà molt difícil afegir més habitatge al mercat”, explica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Gorgues, a més, recorda que la pujada es produeix en part perquè ara s’han renovat els contractes dels lloguers signats el 2013, quan els preus es van situar en nivells mínims des de l’inici de la crisi econòmica.
D’altra banda, el catedràtic d’economia Luís Diaz-Serrano, de la Universitat Rovira i Virgili, destaca la importància que té el turisme en el mercat: “Hi ha força pressió de pisos turístics, sobretot al centre de la ciutat, i que irradia cap a les afores de la ciutat”. Un informe de l’Ajuntament de Barcelona del setembre passat revelava que els pisos en lloguer vacacional obtenen una rendibilitat entre 2,35 i 4,07 vegades superior a l’obtingut pel lloguer tradicional. No obstant això, Diaz-Serrano admet que, tot i la insuficiència d’habitatge assequible, no es pot parlar encara de “bombolla del lloguer” a la ciutat.
Índex de referència
De moment, per tal de frenar l’augment dels preus, la Generalitat va anunciar a principis d’any la creació d’un nou índex de referència de preus del lloguers, que podria presentar-se a la ciutadania aquest mateix mes. “Volem frenar la desorientació i donar una major transparència”, explicava en una entrevista a Catalunya Ràdio el secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Govern, Carles Sala. El nou referent servirà per premiar amb bonificacions en impostos com l’IBI, l’IRPF o l’Impost de Societats a aquells propietaris que ofereixin lloguers que s’adhereixein als valors reals del mercat. Un model similar ajuda a regular els mercats de l’habitatge en diverses ciutats del nord d’Europa.
Tot i això, els experts veuen difícil que la nova mesura serveixi per frenar la tendència a l’alça del mercat. Diaz-Serrano, que va participar en el grup de treball consultat per la Generalitat per elaborar la proposta, recorda que no es tracta d’una norma obligatòria, ja que la regulació de preus en sectors no protegits és competència estatal, i critica que de moment no es planegen recollir suficients detalls sobre els immobles per confeccionar-ne arrendaments detallats. Determinats preus “poden quedar distorsionats” davant l’heterogeneïtat del mercat, segons l’economista.
D’altra banda, els experts també recelen de la lluita de l’Ajuntament de Barcelona contra els pisos turístics il·legals, considerats un dels principals causants de les noves dificultats que tensa la demanda en el mercat de lloguer. El govern d’Ada Colau ha iniciat una agressiva campanya contra els pisos turístic sense llicència, i el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que prohibeix la desaparició progressiu d’allotjaments d’aquest tipus al centre de la ciutat, i en permet l’obertura a zones perifèriques.
“Davant una situació com l’actual, una prohibició així només aconseguirà promocionar el mercat negre”, explica l’economista Josep Maria Raya, de la Universitat Pompeu Fabra. De manera similar, Gorgues recorda que Barcelona és una ciutat internacional i que el turisme “no es pot aturar”.
Solució a mig termini
La principal solució passa per reforçar l’oferta de pisos, tot i que es tracti d’un procés lent. Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona es defensa que s’ha de començar a concebre la capital “com una àrea metropolitana”, construint en aquells punts “on hi hagi espai”, és a dir, a l’arc metropolità, i acceptant que la població “haurà de traslladar-se” a aquelles zones. “El centre seguirà encarint-se, perquè la gent que ve de fora seguirà desitjant viure al nucli de la ciutat”, explica Gorgues.
D’altra banda, els dos acadèmics posen l’accent en la creació de pisos de lloguer social i demanen més incentius a augmentar l’oferta. “Hi ha una part de l’oferta actual de la ciutat, com la de pisos en venda o els turístics, que poden ser convertits en lloguer públic”, recorda Raya.
De moment, l’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que planeja construir fins a 13.000 pisos de protecció oficial durant els propers anys, fins a arribar els 30.000 habitatges públics. La mesura elevarà el parc immobiliari assequible de l’1% al 4% del total del mercat, encara molt per sota d’altres ciutats, on es compta amb nivells propers al 15 o el 20%. De manera similar, el desembre passat, la consellera d’Habitatge, Meritxell Borràs, anunciava que el parc d’habitatge gestionat per la Generalitat havia crescut del 2 al 3,3% en dos anys, però que encara se situava a nivells molt llunys de la mitjana europea, que s’apropa al 9%.
