Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Barcelona necessita una nova regulació davant l’arribada d’Airbnb. Aquesta és la conclusió a la que van arribar el divendres passat, des de perspectives molt diferents, Angel Mesado, responsable de polítiques públiques de la companyia, i Rubén Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, durant un conjunt de xerrades sobre turisme en el marc del festival sobre plataformes col·laboratives Ouishare Fest.
Martínez va advertir sobre les externalitats negatives que té l’augment del nombre d’habitatges destinats al món del turisme, i, més concretament sobre la influència que té en el preu dels lloguers de la capital catalana. “Aquells que tenen propietats i abans feien explotació per l’ús residencial veuen que hi ha un mercat molt mes rendible per ells, el turístic, que maximitza els beneficis. […] La renda obtinguda per l’ús turístic és 2,5 cops major que l’aconseguida en el mercat residencial”, va explicar Martínez, fent servir dades de l’informe “Impacte del lloguer vacacional en el mercat de lloguer residencial de Barcelona”, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona. Segons l’estudi, la ciutat compta amb un total de 15.881 habitatges d’ús turístic, 6.275 dels quals no compten amb llicència per operar.
El consistori va establir una multa de 30.000 euros per la firma el setembre passat, i va ordernar el tancament de més de 600 pisos que operaven il·legalment a través de la plataforma. A més, gran part d’aquests allotjaments es concentren en zones cèntriques de la ciutat, un fenomen que “té efectes clars sobre el preu del lloguer”. “La falta de parc públic a Barcelona i l’efecte de l’increment de l’ús turístic fan que l’oferta sigui escassa [pels llogaters], i el preu es dispara”, advertia l’economista.
En qualsevol cas, Martínez va concloure que una regulació diferent és necessària ja que, tot i que les plataformes d’economia col·laborativa presenten reptes “similars als de la indústria turística tradicional”, els efectes negatius “de medi ambient, territori i ús residencial” són encara majors.
Reptes pel diàleg
Per contra, Mesado, d’Airbnb, va assegurar que l’augment dels preus de lloguer a la ciutat no està causat per “un parell de desenes de milers d’anuncis” en un parc immobiliari de 800.000 vivendes. “Parlem d’un context en que la pròpia normativa de lloguer a llarg termini desincentiva la pràctica, en que s’atreu inversió estrangera en propietat, en que els baixos tipus d’interès fomenten la inversió en el sector… tots aquests factors s’han d’incorporar al diàleg sobre solucions en economia col·laborativa”, recordava Mesado.
El representant d’Airbnb va criticar que la ciutat encara no reconegui la figura de l’usuari productor, és a dir, de persones que aconsegueixen ingressos econòmics a través d’oferir béns i serveis a través de plataformes d’internet, per facilitar la regulació del sector. D’altra banda, des de la companyia es va recordar els plans de cooperació establerts amb ciutats europees com Londres, Berlin o Amsterdam, i va admetre que els reptes que es troben a d’altres muncipis “no tenen res a veure amb els de Barcelona”.
Altres ciutats, però, també han decidit restringir les operacions d’Airbnb: Nova York va anunciar la setmana passada que snacionarà amb multes de fins a 7.500 dòlars aquells propietaris que ofereixen lloguers inferiors als 30 dies en cases on no hi siguin.
