Eduard Fernández (@eduard_bcn)
El model econòmic de l’últim segle s’ha esgotat, i cal ser valents i avançar cap a una tercera revolució industrial. Aquest és el contundent diagnòstic que va presentar ahir el prestigiós sociòleg i economista Jeremy Rifkin durant una conferència celebrada al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. Rifkin, que ha assessorat a governs com el d’Alemanya o la Xina, va defensar la necessitat d’impulsar un nou sistema, que solucioni a la vegada les principals problemàtiques mediambientals i econòmiques del planeta.
“L’economia s’alenteix, després creix una mica i acaba tornant a empitjorar… aquest és el nostre model econòmic actual”, va assegurar Rifkin. Segons l’expert, és un sistema caduc, que no aconsegueix fer més eficient la seva producció. A més, es tracta d’una economia fonamentada en el consum de combustibles fòssils, un fet que ha creat una crisi mediambiental que pot provocar “la propera gran extinció” a nivell planetari.
Canvi de paradigma
Davant aquest panorama, Rifkin aposta per un canvi radical de model, aprofitant les innovacions tecnològiques dels últims anys. “Els grans canvis econòmics ocorren quan sorgeixen nous mètodes de transport, de comunicació i d’energia, que canvien la manera en la que vivim”, va explicar l’economista. Així, si la revolució industrial de principis de segle s’havia fonamentat en l’automòbil, el telèfon i l’electricitat, la tercera revolució industrial es basarà en tres grans innovacions: internet i l’anàlisi de macrodades, les energies renovables i els vehicles amb conducció autònoma. Per aconseguir aquest nou model, cal comptar amb un sistema de sensors “que parlin entre ells” instal·lats a tots els aparells, i que enviïn informació a la xarxa constantment perquè “un gran cervell extern” pugui “descobrir la manera més eficient” de fer les coses.
Rifkin creu que l’ús d’aquestes noves tecnologies pot fer incrementar la productivitat de les empreses, i reduir, en alguns casos fins a nivells propers a zero, el cost marginal de producció, és a dir, la despesa extra que suposa crear nous productes un cop s’han absorbit els costos fixos. A la pràctica, aquesta situació ja comença a afectar avui en dia a algunes indústries culturals, ja que tothom pot crear cançons, llibres o articles periodístics i fer-les arribar a qualsevol punt del planeta de manera quasi gratuïta.
“Quan els costos marginals són propers a zero, es crea una economia on tothom comparteix, una economia col·laborativa”, va assegurar Rifkin. El nord-americà, però, va reconèixer que l’economia col·laborativa seguirà convivint en un futur amb transaccions comercials com les que coneixem fins ara.
Energia domèstica i compartida
Rifkin creu que aquests canvis són també aplicables al sistema de transports actual i a la generació d’energia. En aquest sentit, l’economista va explicar que els preus de produir enèrgia eòlica o solar són cada cop més baixos, i que els domicilis connectats a la xarxa elèctrica que compten amb plaques fotovoltàiques poden redistribuir l’energia fàcilment gràcies a l’anàlisi de macrodades. “Un watt de llum solar costa 50 cèntims, i , a Alemanya, el 35% de l’electricitat té un cost marginal nul. Tots produirem la nostra energia a través de renovables d’aquí uns anys”, va explicar Rifkin.
De la mateixa manera, la nova revolució industrial estarà marcada per una gran disminució del nombre de cotxes circulant a les ciutats, la qual cosa reduirà les emissions contaminants. “Eliminarem el 80% dels cotxes durant les dues properes generacions, els substituirem per vehicles compartits, […] de conducció autònoma i propulsats per piles de combustible”, explicava l’expert.
Nou model d’ocupació
Rifkin va advertir que actualment ens trobem un punt d’inflexió clau per decidir quin és el model econòmic que volem pels propers anys. Segons ell, amb suficient voluntat política es pot posar en marxa la tercera revolució industrial a nivell europeu en tres dècades.
L’autor va admetre que les principals transportistes i empreses energètiques hauran de readaptar el seu negoci a aquest nou model econòmic, però que poden reconvertir-se per “administrar la logística digital” de la nova xarxa. De la mateixa manera, Rifkin va xifrar en 100 bilions de dòlars els diners invertits en infraestructures destinades a un sistema propulsat pels combustibles fòssils, que no generaran cap benefici si s’abandona el camí actual.
A la vegada, el sociòleg va assegurar que la transformació cap aquest model pot solucionar un dels principals problemes de molts països de la Unió Europea: l’atur. “Cal convertir cada edifici en un nòdul de comunicacions, un centre de macrodades que formi part de la xarxa. Aquestes modificacions poden donar llocs de treball a dues generacions”, calculava l’assessor. Un cop finalitzat aquest procés, la mà d’obra s’haurà de destinar a activitats que només puguin realitzar els humans, com l’atenció mèdica, l’educació o la cultura.
Davant aquests reptes, Rifkin va animar als catalans a aprofitar la “tradició cultural” del país per impulsar aquests canvis de manera consensuada entre l’administració i la societat civil, per convertir el Principiat en un dels principals referents europeus en el canvi cap a una tercera revolució industria.
